Barcelona amb la mirada de Dionís Baixeras

Dionís Baixeras vist per Ramon Casas.

Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862–1943) va ser un pintor i dibuixant naturalista, format a l’Escola de Llotja i influït pel realisme francès de Millet i Bastien-Lepage. La seva obra destaca per la capacitat d’observar i plasmar la vida quotidiana amb una gran sensibilitat pictòrica.

L’any 1908, Baixeras va dur a terme una col·lecció de cinquanta dibuixos que avui dia tenen un valor testimonial incalculable. Amb el seu llapis, va immortalitzar carrers, places i racons d’una Barcelona antiga que estava a punt de desaparèixer per sempre a causa de l’obertura de la Via Laietana.

Aquesta gran operació urbanística —impulsada a principis del segle XX— va transformar completament el traçat del barri, comportant l’enderroc de centenars d’edificis medievals i el desallotjament de prop de 10.000 veïns. Els dibuixos de Baixeras són, per tant, molt més que obres artístiques: són un testimoni gràfic i emocional de la memòria urbana de la ciutat.

Els dibuixos de Dionís Baixeras ens mostren la Barcelona anterior a la Via Laietana. En aquesta entrada compartim aquest llegat gràfic, imprescindible per entendre com era la ciutat abans de la gran reforma urbanística.

Fonts consultades: barcelona.cat, ub.edu i fonsartcreand.com, entre d’altres.

Dibuixos de Dionís Baixeras - Font: AMB.

Nota: El text i les imatges d’aquesta entrada s’han utilitzat amb finalitats educatives i divulgatives, sense cap ànim de lucre. Si algun autor o titular dels drets considera que el seu contingut no ha estat correctament acreditat o prefereix que es retiri, pot posar-se en contacte i faré les modificacions que calguin.

Interior d'un obrador de serraller amb el conjunt d'eines i maquinària de l'ofici de ferrer: enclusa, premsa, bancs. Hi destaca la il·luminació que arriba des del celobert. (El carrer de les Donzelles, on estava ubicat l'obrador, era un dels més estrets de Barcelona)

Vista del carrer de les Donzelles.

Vista de la façana de la casa dels Mercedaris i part de la capella de Santa Àgata, a la Plaça del Rei.

Vista del carrer de la Tapineria.

Vista del carrer de Montcada.

Façana de la casa Padellàs al seu emplaçament original del carrer de Mercaders. Uns infants juguen al carrer, asseguts davant de la porta.

Carrer de la Tapineria amb gent passejant; una botiga té un rètol "El más barato. Muebles". Al darrere de les cases es veu l'extrem del campanar de la capella de Santa Àgata.

Casa del marquès de Sentmenat a la cantonada entre la Riera de sant Joan i el carrer del Pont de la Parra.

Casa Serrallonga, al número 31 del carrer de Basea.

Carrer de l'Arc de la Glòria, cap al carrer de la Tapineria, amb l'arc que li dóna nom; un fanal il·lumina el carrer. Al fons, un dels campanars de la Catedral.

Entrada al carrer de Manresa, amb un arc, darrere del qual un carro amb un cavall.

Pati de la casa Padellàs al seu emplaçament original del carrer de Mercaders.

Carrer de les Tres Voltes, amb els arcs que li donen nom.

Carrer dels Mercaders, cantonada amb el carrer de Sant Silvestre.

Carrer de Basea durant els enderrocs per a l'obertura de la Via Laietana.

Carrer de Santa Maria, des de la plaça del Born. Una botiguera davant la parada de pesca salada, amb timbals d'arengades i bacallans secs. Al fons, el pont que unia Santa Maria del Mar amb el Palau.

Carrer de l'Arc de sant Francesc o Volta de sant Francesc, cap al carrer de la Bòria.

Carrer de les Caputxes. Volta.

Carrer de Montcada.

Cases dels Canonges del segle XV, al carrer de la Pietat, abans de la restauració per part de Jeroni Martorell.

Entrada al carrer Comtal, per la plaça de les Jonqueres.

Un arc de gran dimensions centra una composició que dona testimoni dels enderrocaments produïts en els carrers de Palau i Manresa per les obres de reforma de Barcelona. A través d'aquest arc es poden veure parets mitgeres d'edificis en procés d'enderroc o reforma. El carrer de Palau conegut també en altre temps com carrer de la Volta de Sant Esteve anava del carrer de l'Argenteria al de Manresa, conegut, també abans com del Hostal de Manresa.

Carrer de l'Argenteria, amb Santa Maria del Mar al fons.

Els Encants, al carrer del Consolat. Una parada de mobles vells.

Riera de sant Joan, amb l'església de Santa Marta.

Carrer de Santa Maria amb el pont que unia l'església de Santa Maria del Mar amb el Palau. Parades i botigues amb ensenyes parlants (un sol, una àncora, un vaixell...)

Voltes dels Encants, a l'alçada de la plaça de sant Sebastià, actual plaça d'Antoni López. Uns homes construeixen baguls.

Casa dita del gremi dels Calderers, a la plaça de l'Àngel, cap a l'entrada al carrer de la Bòria. Botigues amb tendals.

Pati del palau del marquès de Llió, al carrer de Montcada.

Carrer de Malla i carrer de l'Arc d'en Burgès.

Carrer de les Filateres, o Voltes de les Soles, cap al carrer de la Bòria. Rètols de recaders penjats dels balcons. Sobre la volta, una finestra cinc-centista.

Carrers de la Fenosa i de N'Aymerich.

Carrer Arcs de Jonqueres cantonada Sant Pere més Alt.

Voltes dels Encants, al carrer del Consolat.

Carrer del Rec, amb uns artesans que fan escombres sota la porxada.

Carrer de la Tapineria, a l'alçada del carrer de Sant Crist i de l'Arc de la Glòria.

Carrer de Basea, enderroc de la casa del gremi d'Argenters; els vianants ho miren. Un vailet beu d'una font.

Pati i escala del palau Dalmases, al carrer de Montcada.

Carrer Argenteria des de la plaça de l'Àngel.

Carrer dels Carders, cantonada amb el carrer de Montcada; capella de Marcús.

Font gòtica de la plaça de santa Maria. Una dona omple un càntir i un aiguader, les garrafes que té en un carretó.

Mercat de Santa Caterina: parades i dones comprant.

Carrer d'en Gracià Amat i de la plaça de l'Oli, a l'esquerra, la cantonada del carrer d'en Tarascó.

Carrer del Rec.

Carrer de la Bòria, entrant per la plaça de l'Àngel, amb vianants i un carro amb un cavall. En primer pla, una botiga amb cotilles.

Plaça de l'Àngel, a vista d'ocell, amb les entrades dels carrers de la Tapineria i de la Baixada de la Presó. Al fons la Catedral, el campanar de Santa Àgata i la torre dita del Rei Martí, i colomars. Un gran rètol en una façana amb el nom "Regás".