El carrer Abaixadors: història d’una via menestral

Carrer Abaixadors des de la cantonada del carrer Tarongeta, que es veu a l'esquerra. A la dreta hi ha l'entrada al carrer de la Nau, al fons Santa Maria del Mar. (1908)
Foto: Josep Pons Escrigas. (AFB)

Inicialment el seu nom era Forn d’en Durfort, pel renom de la casa pairal dels Durfort, família patricia i mercadera amb presència documentada des del 1150. Quan els Durfort es traslladaren al carrer Oliver (abans D’en Jaupí), aquell carrer rebé el nom de D’en Durfort, i la via original passà a anomenar-se Abaixadors.

El nom reflecteix l’activitat principal: els abaixadors de llana, professionals que utilitzaven grans tisores per eliminar el borrissol dels teixits. Al segle XVI hi havia 76 abaixadors, concentrats en gran part en aquesta via; a principis del XIX només en quedaven sis. El seu patró era Sant Isidre i la seu del gremi es trobava aquí.

Dues façanes destacaven per esgrafiats (números 8 i 14). Al carrer s’hi trobaven el Centre Fraternal de Cultura i el Círculo Artístico Industrial, dedicats a les arts, oficis i indústria.

A finals del segle XIX, l’Orfeó Català va tenir aquí la seva seu. També es van establir la primera capella evangèlica i escola protestant (1868) i el Teatre de la Princesa, de tipus “sala i alcova”, on l’entrada era voluntària. Amades recull que s’hi practicava el joc de la porra, tot i que l’origen de l’expressió “vete a la porra” és discutible.

La Reforma i l’obertura de la Via Laietana van mutilar la via, perdent gran part del seu caràcter menestral i arquitectònic. L’entrada del carrer era pel carrer Pom d’Or.

Abaixadors va ser un carrer sense pretensions, però ric en oficis, cultura i història quotidiana, testimoni d’una Barcelona menestral que gairebé ha desaparegut.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 18 de gener de 1998.

El carrer dels Abaixadors amb el campanar de l'església de Santa Maria del Mar al fons. En una casa de la dreta, construida al començar el segle XIX, s'instala en 1868 la primera capella evangèlica y escola protestant. A la dreta es veu la cantonada i entrada del carrer de la Nau. (1908)
Foto: Narcís Cuyàs i Parera. (AFCEC)

Font: Francisco Arauz.

(1855)