El carrer Guillem Nas: entre història i vida quotidiana

Font: Ilustració Catalana.

Vet aquí un carrer que ja no és ni l’ombra del que va ser: ni pel nom, ni per l’estil, ni per la vitalitat que un dia el caracteritzava.

Originalment es deia Boada, després Guillem Nas (“Gim Nas”) al segle XIV, i amb la castellanització del 1862, va adquirir la denominació actual. Va sobreviure pràcticament intacte fins al segle XX, quan la Reforma de la Via Laietana el va amputar pel sector de carrer Hostal d’en Sol. La casa gòtica del número 47 va desaparèixer, tot reutilitzant finestres i galeries.

El carrer era centre de la sastreria artesanal, amb més de trenta obradors; la clientela anava des de mariners fins a burgesos. També hi havia destil·leries de licors i perfums, perruqueries, farmàcia (l’Apotecari de la Corona), administració de la Reial Loteria Primitiva, Gabinet de Figures mòbils sobre la vida de Jesús i la fàbrica de mistos Toullot Hermanos & Cia.

La societat lúdica Niu Guerrer li va donar renom amb les seves actuacions a Carnestoltes i celebracions com el IV Centenari del Descobriment d’Amèrica.

Veïns il·lustres: Al número 39 va néixer Antoni M. Gallissà i Soqué, arquitecte que va rehabilitar completament la seva casa.

Des del segle XVIII hi havia fondes com Tres Corones, Cañón d’Or o la taverna Tres Fadrins. La xocolateria de Miquel Regàs al número 13 va ser l’escenari del naixement del seu fill, Miquel Regàs i Ardèvol, destacat restaurador.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 3 d'abril de 2014.