La història amagada del carrer Basea

Androna, des del terrat de la casa del escriptor Vilanova. (1908)
Autor: Joaquim Renart Garcia. (AMB)

El carrer Basea ha estat des de sempre motiu de debat entre els estudiosos, que han intentat desxifrar l’origen del seu nom. Hi ha diverses teories: alguns creuen que prové d’un nom de família, Basilia, derivat del femení de Basili; altres apunten a que podria fer referència a unes “basses” que existien a la zona. També hi ha qui defensa que el nom derivaria de “bassetja”, ja que aquell espai servia com a camp d’entrenament de ballesta, i fins i tot hi ha qui pensa que era un lloc destinat als foners.

Al segle XI, el traçat del carrer Basea corresponia al camí de ronda de la ciutat. Amb el pas del temps, la via va adquirir prestigi i moltes de les cases que s’hi aixecaven van ser considerades gairebé tan senyorials com les que adornaven el carrer Lledó. Entre aquestes, destacava la casa dels Serrallonga, un gran casal construït al segle XVI, al qual el poble atribuïa vincles amb el famós bandoler, tot i que la família no tenia cap relació amb ell.

Altra casa rellevants va ser l’edifici del Gremi dels Argenters, amb detalls gòtics.

Alguns personatges històrics hi van residir, però sens dubte, la figura més popular va ser Emili Vilanova, que va viure tota la vida en un casal gòtic del número 12. El seu pare, Marià, hi havia establert una sala de ball com a part de la seva acadèmia de dansa, on Emili va començar a aprendre l’ofici. Amb el temps, es va fer famós no només com a mestre de dansa, sinó també com a decorador d’espais i organitzador d’esdeveniments solemnes, transformant locals i salons per acollir visites reials, coronacions o inauguracions.

Emili Vilanova també va destacar com a escriptor de costums, capturant amb detall la vida i l’ambient barceloní del segle XIX. Les seves obres encara conserven el frescor i la màgia de l’època.

La història del carrer Basea, però, va arribar al seu final amb la reforma urbanística que va donar lloc a la Vía Laietana. Aquest carrer unia l’actual carrer de l’Argenteria amb la plaça del Àngel, i només queda un fragment entre Argenteria i Nau, que malauradament no reflecteix tota la importància històrica de la via.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. Desconec la data.

Nota: Les muralles estaven tapades pels edificis del carrer Basea, darrere del carrer hi havia una androna que quedava tancada per les cases que hi havien abans d'arribar a la plaça de l'Àngel, el número 6 del carrer es podia comunicar pel darrere a l'androna. Per la plaça de Maria Isabel s'entrava al carreró. Les muralles estaven, entre aquest carreró i el carrer Basea.