Carrer Misser Ferrer: el misteri d’un nom i les seves històries

Carrer Misser Ferrer des de la Riera de Sant Joan, la casa de l'esquerra correspon al Palau del marquès de Monistrol. Desconec l'autor (AMB)

El carrer conegut com a Misser Ferrer ha generat diverses interpretacions sobre l’origen del seu nom i la persona a qui fa referència. Segons el cronista Víctor Balaguer, el terme “misser” era un antic títol català similar a “senyor”, però no aporta informació sobre qui era aquest Ferrer.

Lluís Almerich defensa que aquest tractament s’utilitzava habitualment per referir-se a advocats, tot i que el fet que molts lletrats portessin el cognom Ferrer dificulta identificar el personatge concret. A més, hi ha registres de personatges amb aquest cognom rellevants en altres àmbits, com un teòleg, un abat de Poblet o el sant Vicent Ferrer.

Altres autors, com Joan Amades, Vilarrúbia i Jové, consideren que el nom podria provenir d’un propietari de cases del carrer. Ricard Suñé també indica que algun lletrat amb aquest cognom devia posseir immobles en aquesta zona.

Un estudi detallat de Jesús Portavella sobre el nomenclàtor barceloní explica que el títol “misser” s’aplicava als humanistes o a aquells que escrivien. Portavella destaca que el 1647 el subsíndic del Consell de Cent va prendre possessió d’unes cases que pertanyien a dos misser, Joseph Amigant i Josep Ferrer, vinculats a la ciutat.

Cal tenir en compte que el cognom Ferrer era molt comú a l’edat mitjana a Barcelona: entre els consellers de la ciutat hi ha constància d’una quinzena de persones amb aquest cognom al llarg de tres segles. Un d’aquests consellers, que també era notari, podria ser la figura a la qual es refereix el carrer.

El carrer Misser Ferrer estava format per cases de notable categoria, com la coneguda casa Monistrol, situada a la cantonada amb la Riera de Sant Joan. Tot i que aquesta façana va ser modificada al segle XVIII, perdent part del seu encant original, seguia representant l’estil característic de la noblesa castellana. A l’altra cantonada, a la mateixa via, hi havia la casa del marquès de Castellar, que antigament destacava encara més que la Monistrol, especialment abans que les obres del segle XVIII provoquessin la seva demolició.

Amb la creació de la Via Laietana a principis del segle XX, es va enderrocar bona part del barri entre els carrers Ripoll i la Riera de Sant Joan, fet que va reduir el carrer Misser Ferrer a un tram molt curt i d’aspecte poc destacat.

Una anècdota històrica vinculada a la casa Monistrol és la figura d’un cavaller d’aquest nom, que va defensar Barcelona durant el setge del 1714. Felip V, com a càstig i escarni públic, va ordenar penjar-lo a la llinda d’una finestra del seu habitatge. Per evitar que aquesta humiliació fos permanent, la família va decidir tapiar aquell balcó. Aquesta estructura es va conservar fins a la demolició per les obres de la Via Laietana, i en tenim constància gràcies a un dibuix del pintor Dionís Baixeras.

Font consultada:

Lluís Permanyer. Article publicat a La Vanguardia - (14.01.2016)

Palau del marquès de Monistrol, a la Riera de Sant Joan. La finestra de dalt de la porta d'entrada és la que està tapiada. (1908) Autor: Dionís Baixeras. (AMB)

Carrer del Misser Ferrer. A la dreta la casa del marques de Monistrol.(1908) Autor: Joan F. Rovira. (AFB)

Carrer Misser Ferrer, 6. Casa del marquès de Monistrol. (1908) Autor desconegut. (AFB)

Façana lateral del Palau del Marquès de Monistrol, alçat a la Riera de Sant Joan, al carrer del Misser Ferrer. Es pot veure la finestra o balcó tapiat sobre de la porta d'entrada que dóna a la Riera de San Joan, a l'esquerra de la foto. Davant de l'edifici es pot veure una pila de maons com a conseqüència de les obres de la Reforma. (1911) Autor: Frederic Ballel Maymí. (AMB)

1855