El Pla Baixeras i la creació de la Via Laietana: una reforma urbanística amb efectes profunds

La Via Laietana ja començava a tenir forma. En primer terme, a la dreta,  la Riera de Sant Joan, al fons la catedral. (1908-1911) Autor: Joan Vidal Ventosa. (AMB)

Tot i que el primer projecte de reforma interior de Barcelona es remunta al Pla Cerdà de 1859, qui realment va definir amb detall una proposta per obrir grans vies dins del nucli antic va ser Àngel Josep Baixeras. Malgrat no tenir formació tècnica específica, Baixeras va demostrar una gran capacitat executiva i una voluntat decidida per transformar la ciutat. El seu pla, molt contestat en el seu moment per arquitectes, propietaris i col·lectius diversos, va ser aprovat l’any 1889.

El projecte no va començar a fer-se realitat fins a l’arribada de la Lliga Regionalista al poder municipal i a l’acord de finançament assolit amb el Banc Hispano Colonial el 1907. El model a seguir era el de París, on el baró Haussmann havia obert bulevards per facilitar el control militar i eliminar els obstacles dels antics carrers medievals. A Barcelona es volia aconseguir un efecte similar: millorar la salubritat, reduir la densitat urbana i garantir la seguretat en cas de revoltes.

El Pla Baixeras preveia tres grans vies:

- La via A, que esdevindria la Via Laietana

- La via B, que havia d’unir la Universitat amb les Drassanes

- La via C, que connectaria la ronda de Sant Pau amb el Saló de Sant Joan

Afortunadament, la via C no es va executar, ja que hauria comportat la pèrdua de monuments com l’Hospital de la Santa Creu o la Casa de l’Ardiaca. En canvi, la via A sí que es va fer realitat, tot i que amb un gran cost patrimonial i social: es van fer desaparèixer 85 carrers i molts altres van quedar afectats. Davant d’això, algunes veus crítiques van aconseguir salvar edificis singulars com la Casa Padellàs, traslladada a la plaça del Rei; el gremi dels Calderers, reconstruït a la plaça de Sant Felip Neri; o la façana barroca de l’església de Santa Marta, que avui forma part de l’Hospital de Sant Pau.

L’enderroc va començar solemnement el 10 de març de 1908, amb el rei Alfons XIII picant simbòlicament la primera pedra amb una eina fabricada expressament per a l’ocasió. El primer tram, entre la plaça d’Antonio López i la plaça de l’Àngel, es va inaugurar el juny de 1909. L’edifici número 3 de la nova via, seu del Banc Hispano Colonial, va ser el primer construït, com a símbol del paper clau que havia tingut en el finançament de l’obra.

Tanmateix, les obres van ser lentes i van avançar amb dificultats. Tot i els aldarulls de la Setmana Tràgica, que haurien pogut justificar una acceleració del projecte, la Via Laietana no es va acabar fins al 1913. Un cop finalitzada, ja es va fer evident que l’ample previst de les voreres havia estat reduït, i que la via resultava massa estreta per a les necessitats d’una ciutat en creixement. A diferència de Cerdà, el projecte de Baixeras no havia sabut anticipar el futur.

Font consultada: Article de Lluís Permanyer publicat a La Vanguardia (data desconeguda), sobre el Pla Baixeras i la Via Laietana.