La casa dels Sentmenat a la Riera de Sant Joan

Casa marqués de Sentmenat a la Riera de Sant Joan cantonada carrer Pont de la Parra. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AMB)

El llinatge dels Sentmenat, amb vuit segles documentats, és un dels més antics i rellevants del Principat. No sorprèn, doncs, que la seva casa senyorial a la Ciutat Vella es remunti a molt abans del segle XVI. Situada a la Riera de Sant Joan, a l’angle amb el carrer del Pont de la Parra, la residència tenia una presència discreta però imponent, reforçada pels seus elements arquitectònics: finestrals elegants a la planta baixa, un escut heràldic damunt la porta i un pati interior destacable.

Al llarg del segle XVII, la família Sentmenat consolidà una presència destacada en aquest sector de la ciutat amb dues cases dins el mateix àmbit urbà. La principal era la situada a la Riera de Sant Joan, cantonada amb el carrer del Pont de la Parra, un vial que connectava aquest eix amb el carrer dels Mercaders. El nom del carrer, segons la tradició, derivaria d’una gran parra existent al jardí dels Sentmenat que arribava a fer pont sobre el vial, un detall tan insòlit com revelador del caràcter senyorial de la finca. La segona casa es trobava al carrer de Graciamat, continuació natural de la Riera de Sant Joan en direcció al mar, a tocar del carrer de l’Avellana, antic carrer de la Font de Sant Joan. Malgrat aquesta doble propietat, la casa de la Riera de Sant Joan fou sempre la residència principal i representativa del llinatge.

L’any 1689, la casa principal va ser objecte d’una important reforma sota la direcció de l’arquitecte madrileny José Benito de Churriguera, membre d’una coneguda família de tallistes. L’edifici s’organitzava amb planta baixa destinada a serveis, una planta principal amb les sales de representació i vida privada, i una planta superior on se situaven els dormitoris dels fills —segregats per sexes— i les habitacions del servei, amb vistes als carrers laterals. Un terrat coronava l’edifici, mentre que la façana principal, orientada a la Riera de Sant Joan, combinava carreus nobles a la planta baixa amb imitacions mitjançant la tècnica d’encintat als pisos superiors.

El jardí interior, presidit per un nogal imponent, establia una comunicació visual amb la casa de la família Sagarra, situada al carrer dels Mercaders, 33, un fet que reflecteix la proximitat física i també la relació social entre ambdues famílies dins l’oligarquia urbana barcelonina.

Pocs anys després, el 1735, en uns terrenys propietat dels Sentmenat situats al costat mateix de la casa principal, s’hi va construir l’Hospital de Pelegrins de Santa Marta, amb la seva corresponent església. La venda dels terrenys no fou incondicional: els Sentmenat hi van imposar com a clàusula expressa la construcció d’una tribuna privada a l’interior del temple, comunicada directament amb la casa senyorial, que els permetés seguir els oficis religiosos sense sortir de la residència. Aquest privilegi, habitual entre els grans llinatges urbans de l’època, evidencia tant la posició social de la família com la integració física i simbòlica entre l’espai domèstic i el religiós a la Barcelona del segle XVIII.

El 1784, el marquès de Sentmenat i de Ciutadilla cedí a la ciutat uns terrenys situats entre la muralla i els carrers de la Cera i de la Lleialtat amb la finalitat de crear-hi un Jardí Botànic, reservant-se únicament el dret de passejar-hi lliurement quan ho desitgés. Aquest gest, a mig camí entre la filantropia i el privilegi aristocràtic, reflecteix el paper actiu del llinatge en la configuració de la ciutat.

Ja a finals del segle XIX, abans que l’obertura de la Via Laietana provoqués l’enderroc definitiu de la casa històrica, Ramon de Sentmenat i Despujol, sisè marquès, encarregà a l’arquitecte August Font una nova residència a la plaça Urquinaona. El trasllat a aquest nou entorn, encara inhòspit i poc urbanitzat, generà situacions tan curioses com la documentada passejada d’un xai pel carrer Roger de Llúria l’any 1882, una imatge gairebé simbòlica del contrast entre la vella ciutat desapareguda i la nova Barcelona en construcció.

Aquesta convivència, durant segles, entre residència nobiliària, propietat urbana i institucions assistencials dibuixa un paisatge humà i arquitectònic avui desaparegut, esborrat definitivament amb l’obertura de la Via Laietana, però encara recuperable a través de la memòria i de la història.

Fonts consultades: 

Lluís Permanyer. La Vanguardia. 23 de març de 2003.

Barcelona entre muralles.

Finestral a la Casa dels Canonges del carrer Paradís, amb escut a la llinda i medallons amb bustos masculí i femení, a banda i banda, procedents de la casa dels marquesos de Sentmenat, que era a la cantonada de Riera de Sant Joan amb Pont de la Parra.

Casa marqués de Sentmenat a la Riera de Sant Joan cantonada carrer Pont de la Parra. (1908
Brangulí (ANC)

Carrer Riera de Sant Joan, 6. Casa marquès de Sentmenat. (1908)
Foto: Narcís Cuyàs. (AFB)

Carrer de la Riera de Sant Joan, 6. Casa del marquès de Sentmenat. Pati. (1908)
Foto: Narcís Cuyàs Parera. AFB.

Casa del marquès de Sentmenat. Finestra. (1908)
Foto:  Narcís Cuyàs Parera. AFB.

Carrer de la Riera de Sant Joan, 6. Casa del marquès de Sentmenat. Porta. (1908)
Foto: Narcís Cuyàs Parera. (AMB)

Pati de la casa núm. 6 de la Riera de Sant Joan. Palau marquès de Sentmenat.
Foto: Adolf Mas Ginestà. MNAC.

Finestra de la casa núm. 6 de la Riera de Sant Joan, que dóna al carrer del Pont de la Parra. 
Foto: Adolf Mas Ginestà. MNAC.

Pati de la casa núm. 6 de la Riera de Sant Joan. Palau marquès de Sentmenat.
Foto: Adolf Mas Ginestà. MNAC.

Carrer Riera de Sant Joan, 6. Casa marquèsde Setmenat. (1908)
Foto: autor desconegut. 

Encerclat en vermell on estava la casa.
Fragment d'un plànol de l'any 1855.