El carrer que va néixer d’un cep i va morir amb la Via Laietana

Carrer Pont de la Parra entrant per Riera de Sant Joan, a l'esquerra el passatge. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AMB)

El carrer del Pont de la Parra era un d’aquells racons amagats de la ciutat vella. Estret, breu i humit, connectava la Riera de Sant Joan amb el carrer dels Mercaders, dues vies molt transitades en aquell nucli antic que la Via Laietana acabaria esborrant del mapa.

Inicialment, aquest carrer s’havia conegut com a carrer de Pomar, segurament pel cognom d’algun propietari medieval. Amb el temps, però, el nom va perdre significat i va deixar pas a una denominació molt més popular i pintoresca: el Pont de la Parra.

El nou nom sorgí de l’observació quotidiana. En un entorn de cases fosques i parets humides, una vinya exuberant va cridar l’atenció de tothom. El cep, arrelat al jardí del marquès de Sentmenat, creixia amb tanta força que s’enfilava pels terrats, travessava el carrer i unia les façanes d’una banda i de l’altra com si fos un autèntic pont vegetal. Aquella imatge, viva i inesperada, va donar nom al carrer.

El poeta Josep Maria de Sagarra, que vivia a tocar, recordava aquell jardí amb tendresa a les seves memòries:

“Aquell jardí fou en l’albor de la meva vida una font inesgotable de sensacions i delícies. Tant pels ocells com pels arbres i els fruits que venien a parar al terrat de casa, com pels insectes i especialment per unes erugues peludes, d’un color ataronjat, que del jardí passaven al nostre domicili.”

Quan el 1886 es va enderrocar el convent dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem —situat entre la Riera de Sant Joan i Sant Pere Més Baix—, s’hi van aixecar noves cases i es va obrir un passatge interior tancat amb una reixa de ferro colat. Però el 1912, amb les obres d’obertura de la Via Laietana, aquell passatge va desaparèixer definitivament.

Sota aquell espai, segons les fonts històriques, van quedar amagades —més que no pas perdudes— les restes de Pau Claris, el president de la Generalitat que havia estat enterrat a l’església del convent dels Hospitalers.

Així, entre vinyes enfiladisses i murs enderrocats, el carrer del Pont de la Parra va esborrar-se del plànol de la ciutat, però no de la seva memòria.

Font consultada: LluísPermanyer. La Vanguardia. 24 o 25 de març de 2016.

Vista aèria, en primer terme, del jardí de Can Setmenat. Al fons les cases del passatge Pont de la Parra. (1908)  Autor: Narcís Cuyàs. (AMB)

Passatge Pont de la Parra, al fons el carrer Pont de la Parra. (1908) Autor: Adolf Mas Ginestà. (AMB) 

Passatge Pont de la Parra des del carrer Sant Pere més Baix, al fons carrer Pont de la Parra. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AMB)

Passatge Pont de la Parra des del carrer Pont de la Parra, al fons el carrer Sant Pere més Baix. (1908)
Autor: Narcís Cuyàs. (AMB)

Passatge Pont de la Parra i el jardí del marquès de Sentmenat. Creus negres indicant el futur eix de la via des del Pont de la Parra. (1908) Autor desconegut. (AMB)

1855