 |
| Vista del carrer Consolat de Mar cantonada amb el carrer de Reina Regent. (1908) Autor: Francesc Brunet i Recases. (ANC) |
Originàriament conegut com Voltes del Guayt, aquest carrer medieval devia el seu nom als porxos del segle XV i a la torre del guaita, que vigilava el litoral contra els corsaris. Més tard es va dir Voltes dels Encants, pel mercat que s’hi celebrava, fins que el 1834 adoptà el nom de Consolat de Mar en honor a la institució vinculada a la Llotja de Mar.
El Consolat de Mar, nascut el 1266 amb el privilegi de nomenar cònsols a la Mediterrània, va ser un dels grans llegats jurídics catalans. El seu codi, escrit en català, va regular el comerç marítim amb tanta modernitat que inspiraria legislacions d’arreu d’Europa. Com destacà Antoni de Capmany, fou una aportació universal sorgida de la primera gran revolució barcelonina: la comercial.
Quan es va obrir la Via Laietana, el carrer Consolat de Mar encara conservava el seu aire antic i s’estenia del Pla de Palau fins a la plaça de Sant Sebastià. Els seus porxos medievals van sobreviure a la reforma, preservant un últim vestigi de la Barcelona marinera i mercant que li donà nom.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 23 d'octubre de 2014.
 |
| Els Encants Vells al carrer Consulat i plaça de Sant Sebastià. (1875) Autor: Ramon Martí Alsina. (Fundació Pau Casals. El Vendrell) |
 |
| (1855) |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada