 |
| La volta del carrer d'en Malla cruïlla carrer Burgès. Al fons, personal d'una foneria treballant. (1908) Autor: Josep Pons Escrigas. (AMB) |
El carrer Malla, que comunicava el carrer Argenteria amb la placeta dels Argenters, i el curt carrer Burguès, formaven un racó estret i dens, aprofitat com a obrador improvisat. Amb la gran Reforma de la Via Laietana, aquests carrerons van desaparèixer, generant lamentacions entre els que estimaven la història i veus que defensaven la modernitat i la salubritat.
Malla havia rebut diversos noms al llarg dels segles: primer Ferran, després Ferran Malla, possiblement en honor a Felip Malla, canonge i ambaixador a Nàpols, o bé a un ric mercader medieval. Els veïns, especialment els argenters, hi tenien tallers, aprofitant la proximitat amb les botigues del gremi.
El carrer Burguès, de trajecte curt, prenia el nom d’una família mercant de prestigi, amb membres que van ocupar càrrecs de conseller i conseller en cap entre els segles XIII i XIV. Un petit arc gòtic del segle XIII donava singularitat a aquesta via, amagada dins l’entramat urbà medieval.
Al segle XIX, però, aquests carrers havien perdut tota la seva rellevància. Els antics gremis havien desaparegut, i el barri es degradava: tallers i magatzems precaris, habitatges obrers humits i insalubres. L’urbanista Ildefons Cerdà, en estudiar-los, va quedar sorprès per les condicions extremes d’aquell racó, representatiu d’un temps en què la industrialització havia creat autèntics caus de pobresa.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 3 de gener de 2013.
 |
| Carrer d'en Burgès, al fons a l'esquerra, la volta que comunicava amb el carrer Malla. (1908) Autor: Adolf Mas Ginestà. (MNAC) |
------------------------------------------
El carrer d’en Malla, retratat amb detall per Emili Vilanovas, era molt més que un simple pas entre cases: un racó on el temps i l’artesania es trobaven entre voltes i finestres encaixades. Els vapors dels tallers d’argenters, els sorolls de martells i burins, i la llum escassa que s’esmunyia entre els edificis, convertien aquest carrer en un petit univers propi, intens i fascinant. La seva descripció ens permet endinsar-nos en la vida quotidiana dels veïns, en l’art de la joieria i en l’ambient singular d’un barri medieval abans que la Via Laietana el transformés per sempre.
"El carrer d'en Malla ve a ésser una androna llargaruda que separa dues rengleres de cases, les obertures de les quals, encarant-se mica ençà mica enllà, sembla que es mirin fit a fit, com si els edificis es volguessin abraonar.
Pel costat de l'Argenteria s'hi entra per una volta, i una altra volta rònega, de passadís estret, li dóna eixida al carrer d'en Burgués. Poc coneguts són aquests carrerons, i menys freqüentats encara; pel que es refereix al d'en Malla, pot dir-se sense exageració que sols hi entren, llevat dels veïns, els amos de les finques per arreplegar el recapte dels lloguers, els argenters que, a estil d'estar per casa, amb sabates de simolsa i casquet de seda, se'n pugen a portar feina als finistes i obrers de plata, que des dels terrats en avall són les indústries a què es dediquen tots els estadants; el sereno, que hi dóna una passada cada dilluns per recollir la col.lecta setmanal, i de cent en quaranta, a les nits en què deu estar de broma, s'hi arriba per cantar l'hora i la serenitat del cel.
No es distingeix el tal carrer per sa claror ni per sa netedat, ni convida a passar-hi per fer drecera, perquè, a més dels repics dels martells que no assosseguen en tot el dia, l'emboiren sovint unes fumeres espesses, de sentida ingrata del vidriol amb sal per a fondre l'or i acolorir-lo, i els socarrims de la mixtura de manegar ganivets, que sembla com si una bruixa fes bullir en el calderó les herbes de malastrugança que donen encisos per a fer patir.
De manera que l'escatimada llenca de cel que els veïns veuen per l'esquerda de l'androna, i tan apartada com si la guaitessin amb uns binocles de teatre posats al revés, encara l'entelen, per necessitats de la seva indústria, amb aquells vapors espessos i malsans. I els joiells de pedreria fabricats en sos obradors, que lluen com estrelles captives en el front i en el coll de les senyores, ja han passat el pelegrí abans no han estat lliurats del carrer d'en Malla, on, amb ferums dolentes i aspres brogits, turments de la polidora, martiris del clavador i fibladures del burí, obtenen tants primors de matisos per a ésser després gala i afinament de la bellesa."
Font consultada: Emili Vilanova.
 |
| Carrer d'en Malla cap al carrer Burgès i plaça dels Argenters. (1908) Autor: Adolf Mas Ginestà. (AMB) |
 |
| Carrer d'en Malla cap al carrer Argenteria. (1908) Autor: Adolf Mas Ginestà. (AMB) |
 |
| (1855) |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada