La Casa de la Seda: un tresor que va sobreviure a la Via Laietana

Casa dels Velers, durant les obres de reforma urbanística. (1913) Autor: Brangulí. (ANC)

Moltes persones que no són expertes en Barcelona es sorprenen quan descobreixen com era la Casa del Gremi de Velers abans dels anys vint del segle XX. La façana que dona a la placeta de Lluís Millet no és l’original, sinó una còpia feta després d’una ampliació per unificar l’aspecte de l’edifici.

El gremi de velers, dedicat a fabricar veles de seda, ja existia des del segle XIII i es va formalitzar el 1533. Amb el temps es va fusionar amb altres gremis relacionats, i a mitjan segle XVIII, quan tenien un gran pes econòmic, van decidir construir una seu que reflectís la seva importància. Així, el 1758 van comprar un terreny a la cantonada de Sant Pere Més Alt amb Arcs de Jonqueres, i el 1763 l’edifici estava acabat.

El projecte escollit fou obra de Joan Garrido i Betran, seleccionat entre altres propostes en un concurs restringit. A dins s’hi conserven espais destacats, com el saló d’actes i el despatx de presidència, amb una decoració típica del segle XVIII. La façana és especialment coneguda pels seus esgrafiats, figures femenines que semblen cariàtides, elaborades amb una tècnica artística complexa. S’atribueixen a l’escultor Joan Enrich, un artista local reconegut.

Quan a principis del segle XX es va projectar la Via Laietana, la Casa de la Seda va estar en perill, ja que la nova gran via va destruir molts edificis antics. L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner defensava que la seva obra, el Palau de la Música, no quedés amagada, i volia enderrocar la Casa de la Seda. Però gràcies a la campanya de l’arquitecte Jeroni Martorell, el 1919 es va protegir l’edifici.

Posteriorment, el gremi va comprar les finques veïnes i va ampliar la casa entre 1928 i 1932, estenent la façana i mantenint l’estil barroc original. També es va afegir una balaustrada amb gerros de pedra inspirats en el Palau de la Virreina. Una restauració completa de la façana es va fer el 1985.

Avui dia, la planta noble es pot visitar. Al vestíbul hi ha cinc àngels que sostenen objectes relacionats amb la Passió de Crist. També es conserven el despatx presidencial, la biblioteca i la gran sala de reunions, on antigament es feien les assemblees del gremi.

La Casa de la Seda és una joia patrimonial que ens recorda la força dels gremis a Barcelona i com es va lluitar per salvar una part important de la ciutat davant la modernització i els canvis urbanístics.

Fonts consultades:

-Permanyer, Lluís. Article sobre la Casa del Gremi de Velers a La Vanguardia. Data desconeguda.

-Casinos, Xavi. “La Casa de la Seda, un tresor amagat de Barcelona”. La Vanguardia, 25 de febrer de 2017.
-Ainaud, Joan. Comentaris i atribucions artístiques sobre els esgrafiats de la Casa de la Seda (comunicació personal citada per Lluís Permanyer).
-Documentació històrica sobre els gremis de Barcelona i la seva evolució als segles XIII-XIX.

Casa del gremi dels Velers. Façana amb capelleta. (1908)
Autor: Narcís Cuyàs.(AMB)

Vista del carrer Arcs de Jonqueres; a la dreta, a la cantonada amb el carrer Sant Pere més Alt, la casa del Gremi de Velers (actual Col·legi de l'Art Major de la Seda), a la façana destaca l'escultura de la Mare de Déu dels Àngels, obra de l'artista Joan Enrich. (1908) Autor: Francesc Brunet i Recasens. (ANC)