Carrer Mercaders: Un repàs històric

En primer pla carrer Avellà, al fons carrer Avellana, cruïlla i cantonada amb el carrer Mercaders. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AMB)

Plànol on es veu la cruïlla dels dos carrers.

El nom del carrer Mercaders no prové dels mercaders, sinó possiblement d’un personatge històric amb aquest cognom, com va suggerir Francesc Curet. El carrer ja existia al segle XIII i al segle XV tenia la mateixa categoria que carrers importants com Montcada o dels Lledó. Per aquí hi van passar personatges destacats, com comtes i governadors, que van construir cases de pedra i palauets.

Aquest esplendor va començar a declinar al segle XVIII, i moltes mansions van acabar convertides en magatzems. El carrer va patir dues grans reformes urbanístiques: la Via Laietana i l’avinguda Francesc Cambó, que van destruir edificis importants, com la casa on va néixer el poeta Sagarra i el Teatre Olimpo.

També va desaparèixer, en el seu emplaçament original, la Casa Padellàs, una interessant obra del segle XVI. El seu valor artístic en va salvar la demolició: va ser traslladada pedra a pedra fins a la plaça del Rei, on avui forma part del Museu d’Història de la Ciutat.

Entre els habitants il·lustres hi ha l’artista Lola Anglada, l’actor Joan Capri, el violinista Joan Manén i el polígrafs Josep Pijoan. També hi van estar instal·lats el Consolat dels Estats Units, la redacció de "Solidaridad Obrera" i l’Escola Horaciana del geògraf Pau Vila.

Un episodi trist va tenir lloc davant d’un magatzem de la família Vidal-Ribas, quan Joan Vidal-Ribas va ser assassinat per error en un enfrontament sindical.

La figura més important vinculada al carrer és la reina Elionor de Prades, cosina del rei Pere el Cerimoniós, vídua del rei de Xipre, que va viure aquí a finals del segle XIV. Va morir el 1416 i va ser enterrada amb gran pompa al convent de Fra Menors. La seva estàtua es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Fonta consultades:

- Lluís Permanyer. Article publicat a La Vanguardia. (13.12.1992)

- Las calles de Barcelona desaparecidas. Antonio Vallescá. (1945)

Carrer Mercaders. A l'esquerra, entrada al carrer Avellà, a la dreta, entrada al carrer Avellana. Al final, a la dreta, és pot veure la façana de la casa Padellàs. (1908) Autor: Josep Pons Escrigas. (AFB)