 |
| El Paral·lel (1900's.) Font: Francisco Arauz. |
Sisena part
El Paral·lel va ser creat per Ildelfons Cerdà, que el va traçar com una avinguda de 50 metres de latitud al seu pla per l’Eixample de Barcelona, aprovat i imposat pel govern central el 7 de juny de 1859.
Abans de 1859 el Paral·lel no existia i des de la resta de la tercera muralla i fins el Castell de Montjuïc i Sants tot eren terrenys buits i descampats.
Cerdà va traçar la nova via amb rigorositat geomètrica i s’observava la seva perfecta orientació est-oest, com els paral·lels del globus terraqui.
El novembre de 1874, Víctor Balaguer, a proposta de l’Ajuntament que volia donar als carrers del Eixample noms que recordessin gent de valor, noblesa, abnegació i sacrifici va canviar el nom de Paral·lel pel de Marqués del Duero.
El 8 d’ octubre de 1894 l’alcalde Collaso i Gil, amb 3 membres de la Comissió del Eixample, el regidor síndic i l’Enginyer en cap de Viabilitat i Conduccions van reconèixer i van rebre en nom del Ajuntament les obres d’urbanització i enllumenat públic del tram de Paral·lel comprès entre els carrers d’Aldana i la carretera de Creu Coberta.
Aquest és el naixement oficial del Paral·lel. Després de vèncer la resistència d’alguns propietaris per cedir els seus terrenys a la ciutat, la urbanització del carrer va acabar de forma més o menys definitiva a finals de 1895.
El Circo Español Modelo, inaugurat el 1892, va ser el primer local que va néixer en el Paral·lel destinat al món del espectacle.
Entre 1892 i 1900 el Paral·lel es va nodrir dels feriants i artistes del Circo Alegria, que estava a la Plaça Catalunya i va ser enderrocat per decisió municipal.
Al 1900 hi havia 3 teatres: l’Español, el Delicias i el dels Soriano i cafès com l’Español, el Condal i la Puda Seca com a principals i el Cafè Lyonés i La Pajarera Catalana com a incipients music-halls.
En 1901 hi ha 2 nous teatres: L’Olimpya i el Nuevo i en 1903 cal afegir el Teatre Arnau i l’Onofri. El Teatre Apolo s’inaugura el 1904 i el Cómico el 1905. El 1908 desapareix l’Olympia absorbit pel Cafè Español, però el mateix any s’inaugura el Gayarre.
En quant a music-halls i cafès cantants, cal destacar, a banda dels abans citats, el Salon Venus, el Trianon, els cafès dels teatres Apolo, Nuevo, Cómico i Condal i el cafè Sevilla.
Així en 600 metres d’avinguda, es va crear una gran concentració del món del espectacle en una zona tan popular i obrera, que el Paral·lel va adquirir enorme popularitat i va ser pels molts anys el centre de la diversió a la ciutat.
Text extret literalment del projecte “Llegeix Barcelona”, publicat a:
👉Anterior part aquí: https://abansvialaietana.blogspot.com/2020/03/la-felicitat-etapa-0-2.html
👉👉Segueix la següent part aquí: https://abansvialaietana.blogspot.com/2020/03/ruta-del-llibre-la-felicitat-etapa-1.html
👉👉Segueix la següent part aquí: https://abansvialaietana.blogspot.com/2020/03/ruta-del-llibre-la-felicitat-etapa-1.html
 |
| El Paral·lel (1903) Font. Barcelona Coleccionismo. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada