Pàg. 221:
“En Ricardo Soriano no se n’anava i, a ella, els nervis se la menjaven de viu en viu. No li semblava una mala persona. Potser haurien pogut arribar a ser amants. Potser era el que ell volia i no gosava plantejar-l’hi. Potser per això l’havia ajudada tant. En fi, massa interrogants. Els germans Soriano feien una vida molt tranquil·la, vivien sols amb el seu ancià pare al carrer Vilà i Vilà, no se sabia si eren solters o vidus, no semblaven pas homosexuals…”
Text extret literalment del projecte “Llegeix Barcelona”, publicat a:
👉Anterior part aquí: https://abansvialaietana.blogspot.com/2020/03/ruta-del-llibre-la-felicitat-etapa-3.html
👉👉Segueix la següent part aquí: https://abansvialaietana.blogspot.com/2020/03/ruta-del-llibre-la-felicitat-etapa-5.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada