El misteri de Pau Claris i la porta viatgera dels Hospitalers

Façana del convent de Sant Joan de Jerusalem i detall de la porta, flanquejada per dues columnes, amb un escut a la llinda i una fornícula al capdamunt, amb una estàtua de sant Joan Baptista. (1886). Estava situat entre el carrer Pont de la Parra i Riera de Sant Joan... La llinda del portal, amb l'escut del prior Josep de Villalonga és ara a la porta posterior de l'església de Santa Madrona. Autor: J. Amer.

A la plaça d’Antoni Maura, al mig de la Via Laietana, s’alçava antigament l’església de Sant Joan de Jerusalem, pertanyent a l’orde dels Hospitalers. Aquest orde militar i religiós, hereu de les croades i administrador posterior dels béns dels templers, s’havia establert a Barcelona al segle XIII en un ampli recinte que s’estenia entre Sant Pere Més Baix i la plaça de les Beates.

Allà va ser enterrat el president de la Generalitat Pau Claris l’any 1641, poc després de la seva mort en circumstàncies encara misterioses. Tot i que oficialment es va dir que havia mort d’esgotament, diverses fonts apunten que podria haver estat enverinat amb aigua tofana, un verí d’arsènic gairebé indetectable. La seva tomba va ser trobada segles més tard durant les obres de la Via Laietana, però estava buida. Es creu que el cos va ser traslladat quan els Hospitalers van abandonar el convent.

El convent, després de la desamortització de 1835, va tenir diversos usos —museu, biblioteca provincial i novament convent femení— fins que el projecte d’obertura de la Via Laietana el condemnà a la desaparició. D’aquell antic conjunt només es va salvar la porta de l’església, que va ser traslladada al Poble-sec.

A finals del segle XIX, l’arquitecte Adrià Casademunt la va reutilitzar per a la nova parròquia de Santa Madrona, situada entre els carrers Tapioles i Margarit. Aquesta porta, protegida avui per una reixa, és una peça històrica de gran valor: hi figura l’escut del prior Josep de Villalonga i és testimoni directe del vell convent dels Hospitalers, enderrocat per donar pas a la moderna Via Laietana.

Així, la porta viatgera de Santa Madrona manté viva la memòria del lloc on va reposar Pau Claris, el president que va somiar una Catalunya lliure i que, quatre segles després, continua envoltat de misteri.

Fonts consultades:

-Xavi Casinos. La Vanguardia. 15 d'octubre de 2015.

-Betevé.