L’antic hostal Girona: un tresor gòtic redescobert al carrer de l’Oli

El carrer de l'Oli. Hostal de l'Oli o Girona. (1908) Autor: Narcís Cuyàs i Parera. (AFCEC)

L’edifici del número 4 del carrer de l’Oli, amb accés també des del núm. 15 del carrer Mercaders, és un dels testimonis més antics i valuosos de la Barcelona medieval que ha arribat fins als nostres dies. Documentat almenys des del segle XIII, va ser conegut als segles XVI i XVII com l’hostal de Girona, tot i que alguns documents posteriors el confonen amb "l’hostal d’en Girona", que era un altre establiment situat al carrer d’En Grunyí. El nom correcte, segons Octavià Alexandre i Joan Amades, és "de Girona".

L’any 1802, l’hostaler Josep Bordas en va reformar la façana del carrer de l’Oli, amb el mestre d’obres Joan Massanes. Malgrat aquestes reformes, l’edifici conserva elements originals com el pati interior amb arcs carpanells, un pou de fins a vuit metres de profunditat i una finestra gòtica flanquejada per dos àngels esculpits, una peça única en l’arquitectura gòtica civil conservada a Barcelona.

A l’interior també es conserven murs de tècnica tradicional de tàpia catalana, fet amb calç i argila, que permetien una millor climatització i transpiració, una solució “sostenible” avant la lettre.

Durant el segle XX, l’edifici va passar per diversos usos: fonda fins a inicis del segle, després fàbrica de curtits i de llana, i, el 1976, es va inaugurar aquí la galeria Joan de Serrallonga, que prenia el nom del bandoler que, segons la llegenda, s’hi allotjava. Aquesta etapa artística, però, va durar poc.

Després de dècades d’abandonament, l’arquitecta Valentina Asinari di San Marzano ha impulsat la restauració de l’edifici per convertir-lo en el Museu Mater, inaugurat el 2023. La seva voluntat és doble: recuperar el valor patrimonial i històric de l’edifici i, alhora, homenatjar l’esperit artístic que havia revifat al barri durant els anys setanta, oferint un nou espai expositiu.

Aquesta redescoberta posa en relleu una qüestió que afecta molts edificis del centre històric: les façanes amaguen tresors que no figuren als catàlegs de patrimoni, i sovint ni tan sols les administracions en són conscients. Com diu l’historiador Reinald González: “A Barcelona hi ha una ciutat oculta de molta qualitat que gairebé ningú coneix”

Fonts consultades:

– Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona

– Octavià Alexandre / Joan Amades (citats per Vallescá)

– Felip Vivanco, La Vanguardia, 21/6/2023

– Lluís Permanyer, La Vanguardia, 26/6/2014

– Josep M. Huertas Clavería, La Vanguardia, 9/6/2003

– Equip de Veclus (Reinald González i Francesc Caballé)

Carrer de l’Oli. Hostal de Girona o de l'Oli. 1908. Autor: Narcís Cuyàs. (AMB)

Carrer de l'Oli. Hostal de Girona, pati. (1908)
Autor: Adolf Mas Ginestà. (AMB)

Carrer de l'Oli. Hostal de Girona, pati. (1908)
Autor: Adolf Mas Ginestà. (MNAC)

Carrer de l'Oli. Hostal de Girona, pati. (1908)
Autor: Adolf Mas Ginestà. (AMB)

Carrer de l'Oli. Hostal de Girona, pati. (1908)
Autor: Adolf Mas Ginestà. (AMB)

Vista de part del pati de l'hostal de 'Oli, carrer de l'Oli núm. 4. (1908)
 Autor: Francesc Brunet i Recasens. (ANC)

Carrer de l'Oli. Hostal de Girona, pati. (1908)
Autor: Adolf Mas Ginestà. (AMB)

El pou que es va trobar a la planta baixa de l'antic hostal de Girona, un edifici del segle XIII.
Carrer de l'Oli, 4. (LV)

Hostal de l'Oli o Girona. Comparativa orientativa. Treball propi.

Carrer de l'Oli des del carrer Mercaders i cap a la plaça de l'Oli. A la dreta l'entrada a l'Hostal Girona o de l'Oli. (1908) Autor:  Josep Pons Escrigas. (AMB)

El tros del carrer de l'Oli que es va salvar. Al fons, darrere dels edificis, estava la plaça de l'Oli