Els argenters de Barcelona: mestres de l’ofici i artistes reconeguts

Placeta dels Argenters amb el terrat de Can Laforja al fons. (1908)
Foto: Josep Pons Escrigas. (AMB)

Els argenters més antics de Barcelona van ser jueus especialitzats en treballar l’or i altres metalls, amb tècniques com batre i fondre. Malgrat que la seva feina era respectada, la gent els mirava amb recel per portar davantal, cosa que socialment es veia com a poc honorable.

El gremi d’argenters és molt antic i la seva confraria ja està documentada des del 1381. Tenien una gran reputació, especialment perquè l’Església era el seu principal client durant segles.

Els cònsols marcadors del gremi tenien la funció de certificar la qualitat dels objectes amb un punxó que garantia l’autenticitat i impedien fraus. Podien inspeccionar i controlar l’orfebreria que arribava als ports en vaixells estrangers, confiscant o marcant les peces segons la seva qualitat. El gremi estava sota el patronatge de sant Eloi.

Durant els segles XV i XVI, la fama artística dels argenters barcelonins va arribar a la màxima estima  rebent encàrrecs importants de cases reials i fins i tot del papa Calixt III. Alguns reis d’Espanya també adquirien les seves obres per regals de gran valor i compromís.

Socialment, el gremi tenia un pes considerable: ja el 1301 hi havia tres argenters al Consell Municipal de Barcelona i nombrosos membres van ocupar càrrecs públics al llarg dels anys.

La plaça dels Argenters era un encreuament de carrerons molt petit, i els seus obradors aprofitaven aquest espai per tenir més llum natural. En canvi, el carrer Argenteria va adquirir gran renom, i el 1791 s’hi comptaven fins a 78 obradors. Tots aquests tallers tenien una característica molt particular: un gran tauló vertical sense obertures a la part baixa de l’entrada, que s’inclinava a la part alta cap al carrer per captar la màxima llum natural.

Els argenters tenien prohibició estricta d’utilitzar pedres falses en la seva orfebreria, i per això la bijuteria va aparèixer tard en aquesta zona. Una documentació molt valuosa per conèixer la tècnica i el gust artístic dels argenters és el Llibre de passanties, que recull els exàmens dibuixats en color dels aspirants a mestre a partir del segle XV.

Font consultada:

Permanyer, Lluís. La Vanguardia, 12 de febrer de 2015.

Del llibre: Las calles de Barcelona desaparecidas. Antonio Vallescá. (1945)

Carrers dels Argenters cap al carrer Basea. (1908) AFB

Terrat de Can Laforja des d'un balcó del carrer Fenosa. (1908)
Foto: Adolf Mas Ginestà. (AFB)

Carrer dels Argenters cap al carrer Basea. A la dreta, carrer de la Fenosa.(1908)
Foto: Narcís Cuyàs. (AMB)

Plaça dels Argenters cantonada carrer Burgès. Terrat de Can Laforja. (1908) Autor desconegut. (AFB)
 Aquesta finca tenia tres façanes, una pel carrer Aimeric núm. 2, una altra a la placeta dels Argenters i una altra a la de Burgés.
(Del llibre: Datos para la historia del Esgrafiado en Barcelona. Ramón N. Comas.)

Carrer dels Argenters des de la pla dels Argenters, a la dreta el carrer de la Fenosa. (1908)
Foto: Adolf Mas Ginestà. (AMB)

Placeta dels Argenters des de l'arc del carrer d'en Burgés i Malla. (1908)
Foto: Narcíc Cuyàs i Parera. (AMB)

Carrer dels Argenters cap a la placeta dels Argenters. (1908)
Foto: Josep Pons Escrigas. (AMB)

Carrer dels Argenters cap a la placeta dels Argenters. Al fons el terrat de Can Laforja, (1908)
Foto: Joan Rovira. (AMB)

Carrer dels Argenters cap a la placeta dels Argenters. (1908)
Foto: Adolf Mas i Ginestà. (AMB)

Carrer dels Argenters cap a la placeta dels Argenters. (1908)
Foto: Miquel Matorrodona. (AMB)

Placeta dels Argenters amb el terrat de Can Laforja. (1908)
Foto: Carles Passos. (AMB)

Carrer i placeta dels Argenters. (1908)
Autor desconegut. Fons i col·lecció Emili Massanas i Burcet. (INSPAI)

Placeta i Carrer dels Argenters des del carrer Fenosa. (1908)
Autor desconegut. Fons i col·lecció Emili Massanas i Burcet. (INSPAI)

Carrer dels Argenters, núm. 7. Fragment d'un morter trobat.
Col·lecció de l'Exposició Gràfica de Vies ara desaparegudes, núm. 223. Citat al llibre Carreras y Candi, Francesch. La via Laietana. Barcelona, 1913. Impr. Atles Geográfich d'Albert Martín. Reforma Interior d'obertura de la Via Laietana. (AMB)

Carrer dels Argenters, núm. 7 . Fragment d'un morter trobat.
Col·lecció de l'Exposició Gràfica de Vies ara desaparegudes, núm. 217. Citat al llibre Carreras y Candi, Francesch. La via Laietana. Barcelona, 1913. Impr. Atles Geográfich d'Albert Martín. Reforma Interior d'obertura de la Via Laietana. (AMB)

1855

Quarteró núm. 16 de Garriga i Roca