Argenteria: el carrer que va marcar la Barcelona medieval i moderna

Carrer de l'Argenteria.
A la dreta el carrer de Gíriti i a l'esquerra el carrer d'en Burgès. (1908)
Autor: Narcís Cuyàs Parera. (AMB)

El carrer conegut avui com a Argenteria ha tingut molts noms al llarg de la seva història: abans es deia Vía del Mar, carrer del Mar, Arenes, Santa Maria o Passamaners. L’any 1423 va adoptar el nom d’Argenteria, en honor al gremi dels argenters, tot i que durant alguns períodes en què es van imposar mesures anticatalanes es va usar la versió castellana, Platería.

Aquest carrer és una de les primeres vies urbanes que es van formar fora de les muralles de Barcelona, ja des del segle XII. Era el camí directe entre el Portal Major i la platja, i per això es va convertir ràpidament en un carrer molt concorregut. Curiosament, mai no s’hi van construir palaus de nobles sinó només cases altes per als comerciants.

Argenteria va ser testimoni d’esdeveniments molt diversos: des de celebracions reials com la que va encapçalar la reina per la conquesta de Nàpols el 1423, fins a processos públics en què els condemnats patien l’escarni dels ciutadans. El carrer també va allotjar la seu d’un dels gremis més antics, el dels argenters, que hi van tenir la seva seu fins al segle XIX.

Durant el segle XVIII, Argenteria va ser objecte d’una gran reforma per millorar l’espai urbà: es va ampliar l’amplada, es van eliminar els voladissos i es van prohibir els mostradors que sobresortien al carrer. A més, era famós per la gran quantitat de joieries que hi havia, amb famílies que encara avui són conegudes en el món de l’artesania.

El carrer, amb el seu traçat diagonal, no només va ser un punt comercial i social, sinó també un escenari de conflictes durant les revoltes populars del segle XIX. Les barricades i l’hostilitat contra l’exèrcit van ser tan intenses que es va haver d’enderrocar cases per facilitar el pas dels soldats.

Aquestes tensions i la necessitat de modernitzar la ciutat van portar a la construcció de la Via Laietana, que va suposar la desaparició d’una bona part d’Argenteria. Amb ella, Barcelona va canviar per sempre el seu paisatge urbà, deixant enrere un carrer carregat d’història, vida i records.

Font consultada:

Lluís Permanyer. La Vanguardia. (28.06.1998)

Carrer de l'Argenteria (1908) Autor: Adolf Mas. (AFB)

Entrada al carrer Argenteria per la plaça de l'Àngel. La casa de tres pisos que fa angle a mà dreta, la segona del carrer, donava entrada al carrer de la Fenosa. (1908)
Autor: Narcís Cuyàs i Parera. (AFCEC)

Joieria de Francesc d'Assís Carreras. Carrer Argenteria núm 9. (1874)
Del llibre: La vuelta por España: provincia de Barcelona.

Taller de joieria de Francesc d'Assís Carreras. Carrer Argenteria núm 9. (1874)
Del llibre: La vuelta por España: provincia de Barcelona.

1855

Carrer Argenteria des de la plaça de l'Àngel. L'edifici de la dreta correspon a l'entrada del carrer Fenosa i els arcs a mig enderrocar l'illa de cases que donava a la plaça. Col·lecció Jordi Álvarez. Barcelona desapareguda.

Accés per la plaça de l'Àngel. Les cases de l'esquerra corresponen al carrer Fenosa, que al fons, gira a l'esquerra cap a la plaça dels Argenters. Els arcs corresponien a la plaça de l'Àngel, 8, Argenteria, 2-4 i Fenosa, 2. (1912) Autor foto: desconegut.

Fragment del quarteró que indica on estava l'edifici dels arcs.

Entrada al carrer Argenteria des de la Plaça de l'Àngel. El carrer del fons, de la dreta, carrer Manresa. (1917) Foto: Frederic Ballell Maymí. (AMB)

Processó de la Publicació de la Butlla. La processó al seu pas pel carrer Argenteria. (1914)
Foto: Freceric Ballell Maymí. (AMB)

Carrer de l'Argenteria, a la dreta el carrer Manresa i la satreria, que feia cantonada amb el carrer Argenteria, 48 i Manresa, 14. (1924) Autor desconegut. Col·lecció Jordi Àlvarez. Barcelona desapareguda.