La plaça de l’Àngel: un testimoni viu de la història de Barcelona

Antiga plaça de l'Àngel a la ciutat de Barcelona, amb la imatge de l'Àngel. En aquesta plaça hi havia una presó que va ser enderrocada el 1841. A la dreta carrer Llibreteria, el carrer Jaume I, encara sense obrir. Font: Ángel Custodio Ciudad de Barcelona.

La plaça de l’Àngel és un dels indrets més antics i canviants de Barcelona. Originalment, era l’extrem d’una via romana que venia de les Gàl·lies i travessava la península. Amb la construcció de la muralla al segle III, aquesta entrada es va protegir amb torres fortes que, més tard, durant l’època carolíngia, es van convertir en el castell dels Vescomtes. Aquesta entrada va rebre el nom de Portal Major i l’espai exterior, on es feien mercats, es va anomenar Mercadal al segle XI.

Amb el creixement dels suburbis, aquell espai es va quedar petit, i a finals del segle XII, només hi venien blat; la resta de mercaderies es traslladava a altres llocs, i per això la plaça es va començar a conèixer com a plaça del Blat o del Forment.

Quan els Vescomtess van desaparèixer, al segle XII, la seva autoritat va passar al Veguer, que es va establir al castell, conegut després com a Cort del Veguer, i més endavant, a partir del segle XV, com a presó.

Segons la tradició, quan es va traslladar el cos de santa Eulàlia, que es trobava a l’antiga església de Santa Maria del Mar, la seva urna va quedar immòbil a la plaça. Un àngel va aparèixer assenyalant el camí que calia seguir, i des d’aleshores la plaça va rebre el nom de plaça de l’Àngel. Per recordar-ho, al segle XV es va posar una imatge de la santa a l’arc del Portal, i al segle XVI un àngel de planxa de coure a la cantonada.

La plaça de l’Àngel va ser ampliada diverses vegades, destacant especialment l’any 1350 quan es van enderrocar algunes cases i es va afegir la placeta dels Fusters, situada a l’angle superior. El 1367 es va instal·lar una font pública, i el 1618 es va construir al centre una piràmide de marbres blancs i blaus dedicada a santa Eulàlia. A principis del segle XVIII, la presó —antiga Cort del Veguer— va ser enderrocada. Les reformes més importants es van dur a terme el 1845 amb l’obertura dels carrers de la Princesa i Jaume I, i finalment amb la creació de la Via Laietana el 1909. Aquesta última reforma va obligar a desaparèixer la històrica casa del Gremi de Calderers, que estava situada a la cantonada del carrer de la Bòria, i que posteriorment va ser reconstruïda a la plaça de Lesseps per destinar-la a serveis municipals, ara es troba a la plaça de Sant Felip Neri.

Durant els bombardejos que va patir la ciutat comtal el 1713 i 1714 a causa del setge de Barcelona, l’escultura de l’àngel va patir danys considerables. Va ser restaurada l’any 1747, però durant el Trienni Liberal les autoritats van decidir retirar l’obelisc on estava col·locada per facilitar la circulació. L’escultura original va ser traslladada a diferents llocs fins que finalment es va conservar al Museu d’Història de Barcelona. Per mantenir present la figura a la plaça de l’Àngel, es va col·locar una còpia exacta realitzada per l’artista Àngel Ferrant, que va ser inaugurada el 16 de novembre de 1966. Aquesta còpia encara es conserva avui en bon estat sobre un balcó de l’edifici de la Numismàtica Calicó, a la mateixa plaça.

Avui, la plaça de l’Àngel conserva l’esperit de la Barcelona antiga, malgrat les moltes transformacions i reformes que ha viscut, i segueix sent un punt clau per entendre l’evolució urbana i social de la ciutat.

Fonts consultades:

-Vallescà, Antonio. Les places desaparegudes de Barcelona. 1945.

-Permanyer, Lluís. Article a La Vanguardia (data desconeguda).

-Arxius i documents històrics municipals de Barcelona.

Façana de la presó de la plaça de l'Àngel, amb un fragment de la torre de la muralla romana; a mà esquerra la font i la casa del Gremi dels Mercers, amb la fornícula amb la imatge del seu patró Sant Julià. Segurament es tracta d'una reconstrucció ideal: l'autor havia nascut el 1857 i en aquell moment ja havia estat obert el carrer de Jaume I, que estaria situat a mà esquerra de la imatge. (1875-1900)
Autor: Olivó Formentí. (AMB)

Il·lustració que reprodueix l'antic monument de l'Àngel a la plaça del Blat, avui plaça de l'Àngel.
Autor desconegut. (AMB)

Plànol de la Plaça de l'Angel i els carrers dels voltants. Indica el nom antic (Plaça del Blat), i assenyala les places de les Cols i del Rei aixi com els principals edificis antics de la zona, en especial la casa del Veguer, amb l'antiga presó i una de els dues torres de la porta nord-est de la muralla romana. (AMB)

La plaça de l'Àngel cap al carrer de la Bòria. (1908) Foto: Narcís Cuyàs. (AMB)

Plaça de l'Àngel. Carrer Princesa i carrer Argenteria. (1908)
Foto: Frederic Ballell Maymí. (AMB)

Plaça de l'Àngel i entrada al carrer Bòria. (1908)
Foto: Josep Pons Escrigas. (AFB)

La plaça de l'Àngel, entre carrer Llibreteria i Jaume I. 1908.
Foto: Narcís Cuyàs i Parera. (AFB)

Plaça de l'Àngel. Processó de la Publicació de la Butlla. (1914)
Foto: Frederic Ballell Maymí. (AMB)

Inici de l'enderrocament de la casa Vicens Ferrer a la plaça de l'Àngel.(1909-1911)
Foto: Frederic Ballell Maymí. (AMB)

Accés per la plaça de l'Àngel.
Les cases de l'esquerra corresponen al carrer Fenosa, que al fons, gira a l'esquerra cap a la plaça dels Argenters.
Els arcs corresponien a la plaça de l'Angel, 8, Argenteria, 2-4 i Fenosa, 2. (1912)
Autor foto: desconegut. (AMB)