Santa Maria de Jonqueres: història i trasllat d’un monestir barceloní

Claustre de Santa Maria de Jonqueres. Dibuix de Lluís Rigalt (1827)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Santa Maria de Jonqueres va ser un monestir de monges situat a Barcelona, amb una història que es remunta al segle XIII. Originàriament establert al carrer de Jonqueres, el seu conjunt religiós va estar present a la ciutat fins al segle XIX, moment en què, per motius urbanístics, es va procedir al seu enderrocament i posterior trasllat pedra a pedra a una nova ubicació dins del barri de l’Eixample. Avui dia, l’església i el claustre formen part de la parròquia de la Concepció.

La congregació que va fundar el monestir va néixer l’any 1214 dins la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, una zona situada entre Sabadell i Terrassa. Al llarg de les dècades següents, les monges es van traslladar primer a Sabadell i després, el 1293, van establir-se de manera definitiva a Barcelona, al carrer de Jonqueres. Formaven part de l’orde de les Monges Comanadores de Sant Jaume, la branca femenina conventual d’una ordre militar d’origen castellà, l’orde de Sant Jaume de l’Espasa.

El monestir ocupava un espai delimitat per la plaça Urquinaona, el carrer de Jonqueres i la Via Laietana, que en aquell temps era coneguda com el Torrent de Jonqueres. Tot i no haver estat mai un monestir de gran relleu dins la ciutat, la seva presència va ser continuada fins al 1810, quan les monges van ser expulsades arran de la invasió napoleònica i la congregació va desaparèixer. A partir d’aquell moment, l’edifici va tenir diferents usos: va ser hospital militar, correccional i més endavant caserna.

El 1867, el recinte es va consagrar com a església parroquial dedicada a la Concepció i Assumpció de la Mare de Déu. Però només dos anys després, una decisió governamental va ordenar l’enderrocament del monestir per permetre la reforma urbanística de la zona. Afortunadament, el rector i les institucions culturals van aconseguir salvar-lo mitjançant un trasllat complet a l’Eixample, al carrer Aragó, que aleshores encara era un barri en expansió amb moltes zones sense urbanitzar.

El trasllat es va dur a terme sota la direcció de Jeroni Granell i Mundet, que el 1871 va desmuntar i reconstruir el temple, i el 1888 el claustre. A més, el 1879 es va incorporar un campanar procedent de l’església de Sant Miquel, que havia estat derruïda el 1869; però durant la reconstrucció aquest campanar va ser modificat afegint-hi elements que en van canviar l’aspecte original.

Santa Maria de Jonqueres és, per tant, un exemple de la preservació del patrimoni religiós i arquitectònic barceloní malgrat els canvis urbanístics i socials que han afectat la ciutat al llarg dels segles.

Font consultada: Viquipèdia.

Imatges: Monestirs de Catalunya.