La plaça de Sant Sebastià i la seva transformació

Rampa de la Muralla de Mar. Davant, arcs dels encants a la plaça Sant Sebastià (Antonio López), avui correus i Via Laietana. (1850) Font: Barcelona Coleccionismo.

La devoció a Sant Sebastià, molt present a Barcelona entre finals del segle XV i inicis del XVI, va portar el Consell de la Ciutat a decidir, l’any 1507, la construcció d’una església dedicada al sant. L’edifici es va aixecar a la plaça situada davant la Llotja, prop de la font de l’Àngel. La seva construcció va reduir l’espai de la plaça i va allargar el carrer del Consolat. El temple, sota patronatge municipal, va ser cedit el 1719 pel rei als clergues menors de Sant Felip Benici, que hi van edificar un convent. Amb el pas dels anys, aquell convent es va convertir en un immoble d’habitatges.

El lloc ja havia viscut un canvi important el 1454, amb la construcció de les muralles que tancaven la ciutat pel costat del nou port. Més tard, el 1834, es van enderrocar part d’aquestes defenses fins al baluard de Sant Ramon, creant-hi un passeig arbrat. Davant la plaça, la muralla de mar s’alçava amb una rampa suau per on podien pujar els cavalls. Durant dècades, va ser un indret molt concorregut pels barcelonins, que hi passejaven després d’observar l’entrada i sortida del tren de Mataró —una gran novetat del segle XIX i font de curiositat per a grans i petits.

L’any 1881, la muralla de mar va ser enderrocada completament. Això va permetre eixamplar notablement la plaça de Sant Sebastià i transformar-la de manera profunda. Uns anys després, el 1887, la construcció del passeig de Colom, en terrenys guanyats al mar, va acabar d’embellir la zona.

Aquell mateix 1881 es va plantejar ubicar a la plaça un monument dedicat a l’economista Joan Güell. També es va considerar, encara que de manera més incipient, l’aixecament d’un monument a Pau Claris en algun punt destacat de la ciutat, possiblement a l’entrada o sortida de la nova Via de Reforma (actual Via Laietana), que aleshores es preveia obrir ben aviat.

Segons alguns, el lloc més adient per a un futur monument a Claris —que la ciutat haurà d’erigir algun dia si no vol passar a la història amb l’adjectiu d’ingrata— seria la cruïlla de l’actual Via Laietana amb la projectada Via C, a la qual l’Ajuntament, el desembre de 1911, va decidir donar el nom de Via Ibèrica. En aquell indret, en un punt desconegut i possiblement al mateix centre del carrer, reposarien les restes mortals del preuat Claris. Difícilment es podria trobar un espai més digne i honorífic per retre-li homenatge.

La mort, el maig de 1883, d’Antonio López, primer marquès de Comillas, va motivar que la Comissió de Foment proposés donar el seu nom a la plaça, tot destacant els serveis que havia prestat al comerç marítim, a la indústria i a les arts barcelonines. Pocs dies després, un grup d’amics i admiradors del marquès es va oferir a sufragar íntegrament la decoració de la plaça i un monument en la seva memòria.

El projecte es va aprovar el 5 de juny de 1883 i es va encarregar a una comissió mixta. L’arquitecte Josep Oriol Mestres en va redactar l’avantprojecte, i la primera pedra es va col·locar durant les festes de la Mercè del mateix any. La inauguració va tenir lloc per la Mercè de 1884. El monument, obra de l’escultor Venanci Vallmitjana, va costar 162.070 pessetes.

Font colsultada: Via Layetana, substituin als carrers de la Barcelona mitgeval. (Francesc Carreras i Candi)

Comparativa feta per Josep Tort del grup a Facebook "Barcelona ara i abans".

Plaça Sant Sebastià amb el monument a Antonio López. Actualment enderrocat i el nom de la plaça és 
Idrissa Diallo. Col·lecció Francisco Arauz.

Plaça Sant Sebastià. Convent de Sant Sebastià i encara la Muralla de Mar.
Geografia General de Catalunya. (Francesc Carreras Candi)

Antic convent de Sant Sebastià (1719-1835) que estava situat al costat de l'edifici de la Llotja i a la plaça de Sant Sebastià. El 1851, fou la seu de l'Escola Industrial Barcelonesa, que ajuntava les escoles científiques i tècniques així com la futura Facultat de Nàutica, i que esdevindria l'Escola d'Enginyeria Industrial de Barcelona. L'edifici es va enderrocar per construir la via Laietana. Es veu encara el Palau del Virrei, que es va incendiar el 1875. La foto ha de ser anterior a aquesta data.
Universitat Politècnica de Catalunya.

Plaça Sant Sebastià i font de l'Àngel, segle XVIII.
Autor: Maurici Vilumara Virgili. (AMB)