El gremi de sabaters del carrer Corríbia, un ofici perdut de la Barcelona medieval

Carrer Corríbia. La tercera cada de l'esquerra, el Gremi d'Hostalers i Taverners, i la segona casa de la dreta, el Gremi de Sabaters. Col·lecció Francisco Arauz.

El carrer Corríbia, avui desaparegut, era un dels eixos més antics i actius del barri de la Catedral. En aquest carrer estret, situat entre la plaça Nova i el carrer de la Tapineria, s’hi concentrava des de l’edat mitjana un dels gremis més antics i respectats de la ciutat: el gremi de sabaters.

Els sabaters de Barcelona formaven part d’un ampli teixit d’artesans que treballaven organitzats en confraries i gremis. La seva presència al carrer Corríbia no era casual: a pocs metres hi havia altres oficis vinculats al cuir i al treball manual, com els tapiners, adobers i corders. Aquesta proximitat afavoria la cooperació entre oficis i convertia la zona en un veritable centre de producció artesanal.

El gremi de sabaters comptava amb una capella pròpia dedicada a Sant Marc, el seu patró, i participava activament en les celebracions religioses i processons de la ciutat. Com la resta de gremis, tenia uns estatuts propis, aprovats pel Consell de Cent, que regulaven la formació dels aprenents, els preus, la qualitat dels productes i la convivència entre mestres i oficials.

Després de la Guerra Civil, els destrossos causats pels bombardejos aeris al barri de la Catedral van facilitar a les noves autoritats municipals franquistes l’execució d’un projecte urbanístic de gran abast: l’obertura d’una àmplia avinguda davant la Catedral, iniciada el 1942. Aquesta intervenció va comportar l’enderroc de desenes d’edificis i la desaparició total del carrer Corríbia.

Només la façana de la Casa del Gremi de Sabaters es va salvar de la destrucció, gràcies al seu valor artístic. Desmuntada i guardada durant anys en dipòsits municipals, va ser reconstruïda a finals dels anys cinquanta a la plaça de Sant Felip Neri, on encara avui pot veure’s com un testimoni del passat gremial barceloní.

Avui, només en queden els records documentals. El nom del carrer Corríbia, i amb ell la memòria dels sabaters que hi treballaven, forma part d’aquella ciutat desapareguda que es va perdre sota la modernitat, però que continua viva en els mapes, les fotografies i la curiositat de qui busca les arrels de la ciutat.

Fonts consultades:

- Viquipèdia.

- Lluís Permanyer. La Vanguardia. Desconec la data.