Al cor de la ciutat vella de Barcelona hi havia un traçat de carrers, places i edificis que va desaparèixer a causa de les grans obres urbanístiques de principis del segle XX i, més tard, pels bombardejos de la Guerra Civil. Aquest article recull un fragment del llibre El barri perdut. La plaça Nova i el barri de la Catedral, que explica el projecte de les tres grans vies de Baixeras i com la destrucció del barri va obrir pas a la Gran Via C. Un episodi clau per entendre la Barcelona que avui coneixem.
"L’any 1908 s’inicien les obres d’obertura de la Via Laietana, que es prolonguen fins a l’any 1913. L’obertura de la Via Laietana corresponia a la primera fase del Plan de Reforma Interior projectat per Àngel Baixeras l’any 1899, segons el disseny d’Ildefons Cerdà de 1859. Aquest pla preveia crear tres grans vies que travessarien la ciutat vella de Barcelona: la Gran Via A, que esdevindria la Via Laietana; la Gran Via B, que havia de travessar el barri del Raval i connectar el port amb l’Eixample per la plaça de la Universitat, i la Gran Via C, que perpendicularment havia de connectar l’Arc de Triomf amb la ronda de Sant Pau tot travessant els barris de Sant Pere, Santa Caterina, la Catedral, el Pi i el Raval.
El diumenge 30 de gener de 1938, a quarts de nou del matí, un esquadró de l’aviació legionària italiana, aliada de l’exèrcit franquista, va bombardejar la ciutat. El bombardeig va afectar dramàticament el barri de la Catedral. Es van ensorrar o malmetre edificis. Un segon i criminal bombardeig va tornar a afligir el barri.
Després de la Guerra Civil, l’any 1940, les noves autoritats municipals franquistes, tot aprofitant els efectes del bombardeig, van rescatar el projecte del Plan de Reforma Interior per enderrocar més edificis i obrir la projectada Gran Via C."
Plànol de les vies projectades per Baixeras. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Text: El barri perdut. La plaça Nova i el barri de la Catedral.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada