Hostalers i taverners: història d’una casa desapareguda

Carrer de la Corríbia. Santa Marta, capelleta del Gremi d'Hostalers i Taverners. (1928-1932)
Autor desconegut. (AMB)

Al número 15 del carrer Corríbia hi havia un edifici modest que destacava per una escultura en una fornícula i coronada amb un escut, seu de la confraria d’hostalers i taverners. El primer document conegut és del 23 de maig de 1393, i ja recull hostalers, taverners i aventurers, aquests últims itinerants que proveïen els mesons. El 29 de juliol de 1455 es van presentar noves ordenances davant Alfons el Magnànim.

Pel que fa a l’advocació, els hostalers veneraven Santa Marta i els taverners la Mare de Déu de l’Assumpció, mantenint finalment les dues celebracions: 29 de juliol i 15 d’agost. La confraria tenia la seva seu al convent de la Mare de Déu del Carme, després es traslladà a l’església de Santa Marta i també comptava amb un altar a Santa Maria del Mar. Al llarg dels segles XVI i XVII es van revisar les normes per evitar conflictes entre hostalers i taverners, ja que aquests últims sovint servien menjar, considerat competència deslleial.

Durant els segles XVII i XVIII es van incorporar pastissers i molts italians, especialment amb la coronació de Carles III, d’on prové el terme beco per designar certs mesons. La confraria va desaparèixer amb els canvis socials i la llibertat de comerç, però el 1869 es va crear l’Associació d’Hostalers i Taverners sota Santa Marta, conservant béns i ensenyes del gremi antic.

L’edifici del carrer Corríbia, propietat de la confraria des de 1556, va ser reconstruït el 1751. L’escultura mostrava un traginer amb el seu cavall, les armes de la ciutat i una branca de pi, símbol de l’ofici. L’edifici i el carrer van desaparèixer amb els bombardejos, però la imatge de la façana es conserva al Museu d’Història de la Ciutat.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 20 de juny de 1999.