Plaça de l’Oli i el taller del Guayaba

Plaça d l'Oli des del carrer Donzelles.
Davant, el carrer Graciamat, l'arc de l'esquerra correspon a l'entrada del carrer Tres Voltes i a la dreta el carrer de l'Oli. Autor: Miquel Matorrodona. (1908). (AFB)

La plaça de l’Oli, que connectava amb els carrers Graciamat, Tres Voltes, Donzelles i Oli, va ser històricament el lloc on es mesurava i venia l’oli a Barcelona des del segle XIV. El 1310 es va establir que no es comprés més oli fora de la ciutat, consolidant-ne la funció pública. Ja el 1343 la plaça estava empedrada, senyal de la seva rellevància.

El 1652 es va desmuntar el barracó on es mesurava l’oli, destinant les fustes als forns de la Seca, i el 1722 es va eixamplar la plaça enderrocant la casa de Pau Gras. A la façana dels números 3 i 4 s’hi conservaven esgrafiats de qualitat. La plaça va desaparèixer amb la reforma urbanística que va donar lloc a la Via Laietana, aproximadament a tocar de la plaça de Berenguer el Gran.

A la desembocadura del carrer Donzelles, just davant de la plaça, hi havia el taller del Guayaba, fundat per Joan Vidal Ventosa a principis del segle XX. Aquest petit espai va ser punt de reunió d’artistes i estudiants, com Picasso, Ynglada, Nonell, Monegal, Folch i Torres o Reventós, i es coneixia també com Wahallah, en referència irònica al Walhall germànic.

Fonts consultades:

- Del llibre: "Las calles de Barcelona". Víctor Balaguer.

- Lluís Permanyer. La Vanguardia. 27 de setembre de 2012.