El misteri de la plaça i el carrer de Basea

Carrer de Basea, 44. (1908)
Aquest edifici es va salvar. Correspon a un palau del segle XIV. Ara és el núm. 2 i 4 del tros de carrer que no es va enderrocar. Autor: Timoteu Colominas Coll. (AMB)

El carrer de Basea, que començava a la plaça del Àngel i després de diverses voltes desembocava al carrer Argenteria, va ser durant els segles XIV i XV un dels carrers més importants i amb un fort segell aristocràtic de Barcelona. Al llarg dels segles va acollir cases senyorials i mercaders de prestigi.

L’origen del nom Basea ha generat diverses llegendes. Alguns cronistes relacionaven el carrer amb una família anomenada Besea o Beseya; altres atribuïen el nom a la tragèdia del comte Borrell II, que segons la tradició, va ser el seu cap tallat i llançat a la ciutat per mitjà de “basetges” o ballestes, d’on derivaria “lloc de la basetja”. Altres investigadors, com Carreras i Candi, apunten que Basea prové de “basses”, en referència a les basses d’aigua existents al lloc durant el segle XIV, que algunes van perdurar fins a la Reforma de 1909.

La plaça de Basea, situada al final de la Bajada de Caçadors, és precisament el lloc on es trobaven aquestes basses. El 1827, la plaça va passar a anomenar-se Maria Isabel, en homenatge a una de les esposes de Ferran VII. Segons les Rúbriques de Bruniquer, d’aquesta plaça partia un carreró anomenat Bajada de Bosot, que va desaparèixer al segle XVII.

Entre les curiositats del carrer destaca que entre Jupí i Pom d’Or s’hi trobava l’antic espai d’entrenament per a tiradors de ballesta, conegut com la plaça de la Basea. També hi havia premis públics per als tiradors més hàbils, amb presència de concelleres i persones rellevants de la ciutat.

El carrer conservava vestigis de la muralla romana, com un tram amb un gran arc proper a la plaça del Àngel, utilitzat per aixecar edificis. A més, al número 12 va néixer i viure l’il·lustre costumbrista Emilio Vilanova.

Font consultada: del llibre "Las calles de Barcelona desaparecidas" Antonio Vallescá. (1945)

Nota: Les muralles estaven tapades pels edificis del carrer Basea, darrere del carrer hi havia una androna que quedava tancada per les cases que hi havien abans d'arribar a la plaça de l'Àngel, el número 6 del carrer es podia comunicar pel darrere a l'androna. Per la plaça de Maria Isabel s'entrava al carreró. Les muralles estaven, entre aquest carreró i el carrer Basea.

Carrer Basea (1855)

Carrer de Basea des del carrer Jaume I i plaça de l'Àngel.
L'edifici del fons, número 6, tenia accés per la part de darrere a l'androna. (1908)
Foto: Narcís Cuyàs. (AMB)

Carrer Basea. A l'esquerra, l'entrada del carrer Arc d'Isern, a la dreta, la corba que feia per anar cap a la plaça de l'Àngel. (1908) Foto: Narcís Cuyas. (AFCEC)

Carrer Basea cap a la plaça de l'Àngel.
A l'esquerra, en primer terme, la casa del escriptor Emili Vilanova, al número 12 del carrer. (1908)
Foto: Adolf Mas.(AMB)

Carrer de Basea cap al carrer Argenteria.
A la dreta, em primer terme, els números 30 i 32 del carrer.
La Lògia Maçònica va estar ubicada a l'edifici del número, 32.
A l'esquerra la corba que feia el carrer per anar cap a la plaça de Maria Isabel i de l'Àngel. (1908)
Foto: Narcís Cuyàs. (AFCEC)

Carrer Basea des del carrer Jaume I i cap al carrer Argenteria. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AFB)

Carrer Basea des del número 30 del carrer.
Sortint de la corba que fa des del carrer Argenteria cap a la plaça Maria Isabel i plaça de l'Àngel. (1908)
Foto: Narcís Cuyàs. (AFB)

Carrer Basea des del carrer Jaume I i cap al carrer Argenteria. (1908)
Autor: J. F. Rovira. (AFB)

Carrer Basea des de la plaça Maria Isabel i cap a la plaça de l'Àngel,
la finestra correspon a la casa número 9 del carrer que al ser enderrocada
va deixar a la vista la Casa del Gremi d'Argenters. (1908)
Autor: Narcís Cuyàs. (AFCEC)

Carrer Basea des del carrer Jaume I i cap al carrer Argenteria. (1908)
Autor: Adolf Mas Ginestà. (AMB)

Carrer Basea.
A l'esquerra, la corba cap al carrer Argenteria, al fons, el número 30 del carrer. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AFB)

Carrer Basea cap a la plaça de l'Àngel, a l'esquerra entrada a carrer Arc d'Isern. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AFB)

Carrer de Basea, 44. Des del carrer Argenteria i cap a la plaça de l'Àngel. (1908) Ara Basea 2-6.
Foto: Timoteu Colominas Coll. (AMB)

Carrer Basea des de la plaça Maria Isabel i cap a la plaça de l'Àngel. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AMB)

Carrer de Basea on s'eixamplava en placeta Maria Isabel o Caçadors. (1908)
Autor: Miquel Matorrodona. (AMB)

Plaça Maria Isabel. (1855)

Plaça Maria Isabel, a la dreta el carrer Basea cap a la plaça de l'Àngel,
a l'esquerra es poden veure les traces del carreró nomenat "Bajada de Bosot". (1908)
Autor: Narcís Cuyàs. (ACFCEC)

Plaça Maria Isabel. Al fons a l'esquerra continuació carrer Basea, a la dreta Baixada dels Caçadors. (1908)
Autor: Narcís Cuyàs. (AFB)

Plaça de Maria Isabel i entrada al carrer Baixada del Caçador. (1908) Autor: Josep Pons Escrigas. (AFB)

Plaça Maria Isabel, a la dreta carrer Basea cap a plaça de l'Àngel. (1908) Autor: Josep Pons Escrigas. (AFB)

Plaça Maria Isabel o Baixada del Caçador, a la dreta carrer Basea cap a la plaça de l'Àngel. (1908)
Autor: Adolf Mas. (AFB)

Encerclat, es veu perfectament, a l'esquerra de la plaça, l'androna o carreró nomenat "Bajada de Bosot".

Estat del tram de la reforma on es troba la muralla romana. Carrer Basea i plaça Maria Isabel. (1911)
Foto: Frederic Ballell Maymí. (AMB)

En primer terme, un edifici parcialment enderrocat.
En segon terme, els carrers Basea i Baixada del Caçador i la placeta de Maria Isabel. (1912)
Autor desconegut. (AMB)