El carrer Jupí i la bomba del Corpus

Carrer Jupí. (1908) Autor: Josep Pons Escrigas. (AMB)
Al fons, el número 20 del carrer, on estava la Associació dels Carreters.

El carrer Jupí connecta la plaça dels Traginers amb el carrer del Sots-tinent Navarro.

L’origen del carrer es remunta al segle XIII. Segons Jesús Portavella, el nom prové d’una corrupció del cognom d’una família catalana de mercaders. Al llarg dels segles, ha aparegut documentat com a Jeupí, Jenpí, Jaupí i, finalment, Jupí.

Antigament, a l’entrada del carrer hi havia un arc apuntat gòtic del segle XIII, avui desaparegut. Joan Amades assenyala que hi vivia el barber del rei, tot i que no especifica quin monarca ni l’època, fet que genera dubtes sobre la veracitat de la informació.

Al número 20 s’ubicava la seu de l’Associació de Carreters. Després de l’atemptat contra la processó de Corpus al carrer de Canvis Nous el 1896, es va dur a terme un escorcoll que va portar a detencions i, en alguns casos, a afusellaments al castell de Montjuïc. L’enderroc d’aquest edifici va descobrir un amagatall amb materials per fabricar explosius.

En aquesta mateixa casa va néixer l’escultor Manuel Fuxà el 1850. La seva obra li va proporcionar encàrrecs públics rellevants, com les escultures dedicades a Clavé, Aribau o l’alcalde Rius i Taulet, així com col·laboracions a la cascada de la Quàdriga del parc de la Ciutadella.

Els enderrocs dels números 1 i 2 van deixar al descobert un fragment de la muralla romana. El número 5, amb una façana esgrafiada de 1779 d’estil Lluís XV amb cistelles, garlandes i atributs d’oficis, també va desaparèixer.

El reconegut escultor Manolo Hugué va viure primer al número 8 i després al número 5. En la seva conversa memorialística amb Josep Pla, recordava el carrer ple de magatzems, amb soterranis foscos plens de pells de bou estirades i un raig de llum que penetrava tímidament. També relatava que molts capellans i majordones hi residien.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 27 de novembre de 2014.