Carrer Sant Crist de l'Argenteria

Carrer Sant Crist de l'Argenteria des del carrer Argenteria. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AMB)

Es trobava al carrer de l’Argenteria i no tenia sortida. Va desaparèixer amb la Reforma.

Sota el seu arc, hi havia antigament una imatge sagrada que, amb el pas dels anys, fou retirada. Tot i això, entre els veïns encara es mantenia viva una tradició amb aire de llegenda poètica.

S’explicava que un home de posició distingida, acusat injustament d’un crim, caminava un dia per l’Argenteria amb la intenció d’embarcar-se per fugir de la justícia. En adonar-se que era perseguit, va començar a córrer, i gairebé l’enxampaven. Desesperat i aclaparat pel terror, arribà fins a la imatge santa i, caient de genolls, exclamà amb fervor:

— Jesús meu, empara’m!

Tot just pronunciades aquestes paraules, la imatge prengué vida: va desprendre un dels braços i l’estengué sobre ell, com si volgués protegir-lo. Els perseguidors s’aturaren, i, tot i ser clar dia, una foscor profunda els envoltà, impedint-los avançar.

El miracle va durar només uns instants. Aviat la llum tornà, el braç de la imatge recuperà la seva posició, i el fugit havia desaparegut, posant-se fora de perill.

Aquesta llegenda poètica s’ha transmès fins als nostres dies.

Segons Carreras Candi, al llibre Via Laietana — Substituint els carrers de la Barcelona medieval, aquest carrer disposava d’una androna que, en el seu temps, servia de continuació del carrer.

Font consultada: del llibre: Las calles de Barcelona desaparecidas. Antono Vallescá. (1945)