 |
| (1912-1922) Autor: Lucien Roisin Besnard. (AMB) |
En aquesta nova etapa ens dirigim a la Plaça Catalunya:
Pàg. 65:
“I així va començar la rutina d’aquells primers dies, treballant de sol a sol. A la fi de cada jornada passejava Rambla amunt. Però no s’atrevia a travessar l’esplanada de la plaça de Catalunya. Com una frontera. Li havien dit a Vila-rodona que Barcelona era molt gran, i ben bé que s’ho creia. Però la veritat és que no tenia cap pressa per comprovar-ho. De manera que tornava a baixar per la Rambla i com que estava bastant cansat, feia cap al Gambrinus a menjar l’escudella i la carn d’olla. I en acabat, a dormir a l’alberg.”
Pàg. 231:
“Una massa imponent de gent es concentrava a la plaça Catalunya en ocasió de l’homenatge popular a Àngel Guimerà. Feia un mes i mig de l’última bomba i la gent passejava contenta”
Text extret literalment del projecte “Llegeix Barcelona”, publicat a:
Primera part
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1924) va ser un escriptor en llengua catalana.
Després de la mort del seu pare es va traslladar a viure amb el seu oncle a Catalunya des dels 7 anys d’edat i vivia entre Barcelona i El Vendrell.
A Barcelona, ben aviat aprengué català i s’hi identificà amb el moviment catalanista. Va unir-se al grup La Jove Catalunya i la revista La Gramalla. El 1871 fundà la revista La Renaixença de la qual va ser director durant 3 anys. El seu primer premi consistí en un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel poema Indibil i Mandoni. El 1876 va obtenir la Flor Natural, amb Cleopatra, i l’any següent es va convertir en mestre en Gai Saber en aconseguir la Flor Natural, la Viola d’or i argent i l’Englantina d’or per L’any mil, Romiatge i El darrer plany d’en Claris.
Les composicions poètiques de Guimerà foren recollides a Poesies(1887), Glorioses(1913), Segon llibre de poesies(1920) i Poesies (1924). El 1882 s’adherí al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall. El 1889 és escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1892 és ponent de les Bases de Manresa per a la constitució nacional catalana. Fou un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid. El 1895 fou elegit president del Ateneu Barcelonés i pronuncià per primera vegada el discurs inaugural en català.
En 1904, l’Acadèmia sueca va preveure concedir-li el Nobel, però les pressions del Govern espanyol, que considerava poc convenient premiar un autor català i es va premiar José de Echegaray, que a banda de la seva pròpia obra , havia traduït al castellà obres de Guimerà.
Els seus discursos polítics foren publicats l’any 1906 amb el títol de Cants a la pàtria. El 23 de maig de 1909 la ciutat de Barcelona va retre al poeta un gran homenatge. El 1916 li fou atorgada la Creu d’ Honor per part del Govern francès.
Text extret literalment del projecte “Llegeix Barcelona”, publicat a:
👉👉Segueix la següent part aquí: https://abansvialaietana.blogspot.com/2020/03/ruta-del-llibre-la-felicitat-etapa-12.html
 |
| Homenatge a Àngel Guimerà. Tribuna presidencial a la plaça Catalunya. (1909) Autor desconegut. (AMB) |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada