 |
| Pla de la Boqueria i la Rambla. (1903) Autor: Ramon Martí Alsina. (AMB) |
Seguidament ens aturem al Pla de la Boqueria
Pàg. 231:
“Diumenge al migdia al Pla de la Boqueria. El mes de maig s’acabava i s’insinuava l’estiu. A la Rambla encara lluïen els domassos de celebració de la pujada als altars del beat Josep Oriol, el primer sant barceloní en molt de temps.”
Text extret literalment del projecte “Llegeix Barcelona”, publicat a:
Primera part
El Pla de la Boqueria és l’espai delimitat pels carrers de la Boqueria, de l’Hospital i Sant Pau, anomenat també cap de Creus o plaça de l’Ós.
Aquesta zona ja és denominada bocateria en un document de 1217, perquè era el punt de venda de la carn de boc. En tancar-se el recinte emmurallat a la banda de la Rambla a la segona meitat del segle XIII es construí la porta de la Boqueria i aquest espai es consolida com a zona de mercat, funció que es mantingué fins el segle XVIII. Fou el lloc de pes de la palla, mercat de venda de carn, fruita i verdura; aquí es reunien a primera hora del matí els treballadors, emblanquinadors, paletes, mossos de corda o camàlic, per ser contractats pels capatassos.
El projecte d’alineació i formació d’un passeig saló a la Rambla, dut a terme parcialment, comportà l’enderroc de la porta de la Boqueria el 1777 i la modificació progressiva de l’ús i l’activitat del pla.
La voluntat de convertir la Rambla en passeig força el trasllat de les taules amb tendals el 1802. Després de successius trasllats, s’instal·laven definitivament al mercat de Sant Josep, construït sobre el desaparegut convent dels carmelitans descalços.
El Pla de la Boqueria continuà essent un enclavament fortament caracteritzat i amb un paisatge definit per la font, inaugurada el 1830, la Casa Bruno Quadras – reformada per Josep Vilaseca i Casanovas el 1883-i el paviment ceràmic de Joan Miró, realitzat el 1976.
👉👉Segueix la següent part aquí: https://abansvialaietana.blogspot.com/2020/03/ruta-del-llibre-la-felicitat-etapa-11.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada