El carrer de Gignàs: entre història i vida quotidiana

Carrer Gignàs cap al carrer de Canvis Nous. A la dreta el carrer Banquetes. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AMB)

Vet aquí un carrer que ja no és ni l’ombra del que va ser: ni pel nom, ni per l’estil, ni per la vitalitat que un dia el caracteritzava.

El carrer d’En Gignàs comença als Escudellers i acaba a l’Hostal del Sol. Abans de la reforma urbanística, s’allargava fins als Canvis Vells. En origen, sembla que portava el nom de Boada, però ja al segle XIII apareix documentat com a carrer d’En Guillem Nas —“Gim Nas”, Guillem en la seva forma abreujada. Un segle més tard es troba escrit com a Gim Nas, i amb el temps, a través de diverses deformacions, acabaria convertint-se en l’actual Gignàs. Amb la castellanització del 1862, el nom va quedar fixat definitivament.

Va sobreviure pràcticament intacte fins al segle XX, quan la reforma de la Via Laietana en va amputar una part important, especialment pel sector del carrer Hostal d’en Sol. Entre les pèrdues més destacades hi ha la casa gòtica del número 47, de la qual es van reaprofitar finestres i elements arquitectònics.

Durant segles, el carrer va ser un autèntic centre de vida menestral. Destacava sobretot per les nombroses sastreries artesanes, més de trenta obradors, on treballaven oficis que vestien una clientela molt diversa: des de mariners fins a burgesos. També hi convivien destil·leries de licors i perfums, perruqueries, una farmàcia coneguda com l’Apotecari de la Corona, l’administració de la Reial Loteria Primitiva, un gabinet de figures mòbils sobre la vida de Jesús i la fàbrica de mistos Toullot Hermanos & Cia.

La vida social i festiva també hi tenia un paper destacat. La societat lúdica Niu Guerrer va donar-li renom amb les seves actuacions durant el Carnestoltes i amb celebracions com el IV Centenari del Descobriment d’Amèrica.

Entre els seus veïns il·lustres hi trobem Antoni M. Gallissà i Soqué, arquitecte nascut al número 39, que més endavant va rehabilitar la seva pròpia casa. Des del segle XVIII, el carrer també acollia fondes i espais de trobada com les Tres Corones, el Cañón d’Or o la taverna dels Tres Fadrins. I al número 13, la xocolateria de Miquel Regàs va ser escenari del naixement del seu fill, Miquel Regàs i Ardèvol, que esdevindria un destacat restaurador.

Fonts consultades:

- Del llibre: Las calles de Barcelona desaparecidas. Antonio Vallescá. (1945)

- Del llibre: Via Laietana- Substituin els carrers de la Barcelona mitgeval. (Francesc Carreras i Candi)

- Lluís Permanyer. La Vanguardia. 3 d'abril de 2014.

Carrer Gignàs cap al carrer de Canvis Nous. (1908) Foto: Narcís Cuyàs i Parera. (AMB)

Carrer Gignàs. En primer terme a la dreta, el número 47. Casa de Guillem Nas.
En primer pla, a l'esquerra, cantonada i entrada al carrer Marquet de Gignàs,
davant, a l'esquerra, entrada al carrer de les Banquetes, a la dreta, entrada al carrer Dufort. (1908)
Foto: Narcís Cuyàs. (AMB)

Carrer Gignàs a l'esquerra el carrer de les Banquetes. (1908) Autor: Josep Pons Escrigas. (AFB)

Carrer de Gignàs en direcció al carrer dels Canvis Nous. A la dreta, el carrer de la Bomba. Al centre, la Casa del Marquès de Monistrol, l'edifici ocupava tota la manzana dels carrers, Ample, Banquetes, Gignàs i Bomba. La façana del carrer Ample, 71, és per on van começar els enderrocs. (1908) Foto: Josep Pons Escrigas. (AFB)

Obres d'enderrocament. Carrer d'en Gignàs. (1909) Foto: Timoteu Colominas Coll. (AMB)

1855

Carrer de Gignàs en direcció al carrer dels Canvis Nous. A la dreta, el carrer de la Bomba. Al centre, la Casa del Marquès de Monistrol. Comparativa feta per: Víctor TR. Instagram.

Carrer de Gignàs en direcció al carrer dels Canvis Nous a l'alçada del carrer de Dufort. A la dreta, carrer de les Banquetes. 1908. Comparativa feta per: Víctor TR. Instagram.