 |
| Carrer i Convent de les Magdalenes (1875) Autor: Franceesc Soler i Rovirosa. |
Avui, el carrer de les Magdalenes és un pas discret entre Comtal i Ripoll, però abans de l’obertura de la Via Laietana era més llarg, feia un colze i baixava fins al torrent del Merdançar, una antiga claveguera a cel obert que després es convertí en la riera de Sant Joan.
El seu origen és medieval i, amb el temps, va tenir noms curiosos com Borradona, Ermita o Murtra. Allà, cap al 1358, s’aixecà una petita capella que es convertí en convent per a dones penedides, amb el suport del Consell de Cent i del bisbe Pere de Planella. Popularment se’n deia “de les Penedides”, però el 1372 adoptà el nom de Santa Maria Magdalena.
L’església, d’estil gòtic català, tenia una sola nau i un claustre que, després d’un incendi el 1690, fou parcialment reconstruït amb tocs clàssics. Al segle XIX, el convent patí exclaustracions, ocupacions militars i usos diversos fins que, el 1880, les monges es traslladaren a un nou edifici a l’Eixample. El vell complex fou enderrocat el 1877 i la reforma de la Via Laietana acabà d’esborrar-ne el rastre.
Malgrat tot, el carrer mantenia una tradició: la fira anual de plantes medicinals i aromàtiques, herència del patronatge de santa Maria Magdalena sobre els especiers. Quan el convent desaparegué, la fira es traslladà a la plaça de Sant Pere, però amb menys empenta fins que quedà absorbida per la de Sant Ponç.
Avui, només el nom del carrer recorda que aquí, fa segles, hi bategava la vida d’un convent i d’un barri desaparegut.
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
.jpg) |
| Carrer de les Magdalenes (ara Tomàs Mieres) Autor: Eduard Gràcia. |
 |
| Dibuixos de Lluís Rigalt. |
 |
| Planta del monestir de les Magdalenes, l'any 1858.Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 32. |
 |
| Superposició del monestir amb un plànol actual de la zona. (Monestirs de Catalunya) |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada