El llegat de Tapineria, de la muralla romana a la ciutat moderna

Carrer Tapineria, (ara plaza de Ramon Berenguer). En primer pla es veu l'entrada del carrer Bondéu, ja enderrocades les cases. (1910-1920) Autor: Brangulí. (AMB)

La història del carrer de la Tapineria està marcada per múltiples transformacions urbanístiques que han canviat profundament la seva fesomia, fins al punt que avui seria gairebé irreconeixible si no hagués estat per aquestes intervencions.

És un carrer amb un passat molt antic, que ja al segle X es coneixia com a Sots lo Palau, nom que feia referència a les cases que s’adossaven a la muralla romana i en les quals encara es podien veure els seus grans carreus en algunes plantes. Les parcel·les eren estretes, fet que va provocar que els propietaris intentessin ampliar l’espai afegint voladissos, pràctica que l’Ajuntament va acabar prohibint perquè reduïa encara més l’amplada del carrer. Cap al segle XII va passar a anomenar-se Sabateria, per la presència nombrosa d’obradors d’aquest gremi. Al segle XV, la denominació va canviar novament i ja es va consolidar el nom de Xapineria, en referència a un tipus de calçat delicat i exclusiu per a dones casades, que s’hi confeccionava. Aquests “xapins” o “topolins” eren sabates amb fins a tretze soles superposades, dissenyades per protegir del terra humit i alhora per donar més alçada a qui les portava. Amb el temps, la paraula va evolucionar fins a l’actual Tapineria.

Fins a l’any 1847, a la cantonada de la plaça del Àngel hi havia una torre circular romana que havia funcionat com a presó, similar a la de la plaça Nova. Al seu costat, s’alçava l’antiga residència del veguer de la ciutat, que va ser enderrocada, fet que només lamentaven alguns apassionats de la història. Enfront, hi havia la seu del gremi de sastres, amb una escala oberta que donava accés a l’edifici.

A mitjan segle XIX, el carrer mantenia un ambient comercial molt viu, encara que a partir de 1870 va començar a decaure. Les tradicionals banderoles que penjaven dels edificis, herència medieval, donaven un toc de color a la via fosca. Entre aquestes, destacaven les del hostal La Oca Coronada i la Taverna de l’Infern. També era coneguda la botiga de roba interior del senyor Francisquet i l’acadèmia San José.

El carrer tenia tres petites capelles molt venerades: les dedicades a Sant Roc, a la Mare de Déu del Coll i, especialment, a Sant Llorenç. Aquesta última es trobava situada sobre un pou, fet que feia que el dia de la seva festivitat es begués aigua d’aquell lloc, creient en les seves propietats. La imatge de Sant Llorenç era singular, ja que només tenia mig cos i li faltava la parrilla que normalment el caracteritza. Aquest fet va originar el popular refrany “Sant Llorenç, que no hi és tot”, que s’aplicava a les persones que semblaven mancar de seny o de cap. A més, durant la invasió francesa, la imatge va ser llançada a un pou del carrer Llibreteria, però va ser recuperada, encara que amb algunes mutilacions.

Font consultada: Lluís Permanyer, “La Tapineria”, La Vanguardia, 2 de maig de 2004.

Conjunt de les cases de la Pia Almoina i la Canonja, amb altres construccions del carrer Tapineria que ocultaven la torre poligonal de la muralla romana abans de les intervencions d'Adolf Florensa. Al davant, caseta d'obres i operaris que treballen removent llambordes i pavimentant la nova avinguda de la Catedral, després dels bombardejos de la guerra que van enderrocar els carrers de la Corríbia, Bou de la plaça Nova i altres. Al fons, agulles i campanar de la Catedral. (1944) Encara estan sense enderrocar les cases del carrer Corribia, tocant a la Pia Almoina. Dibuix: Teodoro Miciano Becerra. (AMB)

Carrer de la Tapineria des de l’encreuament de la Baixada de la Canonja, Corribia i Ripoll. (1933) L'edifici antic es la casa de la Canonja de la revista Barcelona Atracción.
Arxiu Jordi Àlvarez. Font: Barcelona desapereguda.

Carrer de la Tapineria des de la plaça de l'Àngel. (1908)
Foto: Narcís cuyàs Pareera. (AMB)

Carrer Tapineria, al fons a mà esquerra carrer Bondéu. (1908)
Autor: Narcís Cuyàs i Parera. (AMB)

Carrer Tapineria. (1908) Autor: Brangulí. (ANC)

Carrer Tapineria, amb l'entrada del carrer Arc de la Glòria al fons. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AFB)

Carrer Tapineria i entrada al carrer de l'Arc de la Glòria. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AFB)

Carrer Tapineria, a l'esquerra, entrada al carrer Bondéu. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AFB)

Carrer Tapineria des de la plaça de l'Àngel. (1908)
Autor: Josep Pons Escrigas. (AFB)

Carrer de la Tapineria, 42. Façana, balcons. (1908)
Autor desconegut. (AFB)

Carrer de la Tapineria. (1908) Autor: Adolf Mas. (AFB)

Carrer Tapineria. (1908) Autor desconegut. (AFB)

Carrer Tapineria des del carrer Ripoll. (1908)
Autor: Narcís Cuyàs. (AMB)

Castanyera al carrer Tapineria. La fotografia és d'Adolf Mas i la persona que compra castanyes el seu fill Pelai, que acostumava a acompanyar el seu pare per aprendre l'ofici. El fotoperiodisme, com qualsevol altre ofici, s'heretava de pares a fills; a part dels Mas, podem adduir altres exemples com els Brangulí, els Merletti, els Català o els Pérez de Rozas. La botiga de Làpides d'Agustí Clarí es trobava al carrer Tapineria, 23, al baixos d'un edifici adosat a la muralla, avui enderrocat precisament per posar al descobert aquesta estructura defensiva que avui podem admirar a la plaça Ramon Berenguer III. Aquesta fotografia ha estat documentada per Blanca Giribet en el seu magnífic llibre "Barcelona 1900-1917. Els reportatges d'Adolf Mas". Text: Enric Comas.

Carrer de la Tapineria. Casa amb part del creuer de Santa Àgata.
Col·lecció de l'Exposició Gràfica de vies ara desaparegudes. Autor: Lluís Rafols. (AMB)