Plaça Sant Sebastià i font de l'Àngel

el dia

Muralla de Mar amb la rampa de pujada; al fons es veuen els extrems superiors dels pals de diversos vaixells que hi ha al port. A mà esquerra el convent de Sant Sebastià, a mà dreta la font de l'Àngel i al centre dues dones amb un ase carregat amb unes alforges, soldats i altres vianants. (1870) Autor: Maurici Vilumara Virgili. (AMB)


La plaça de la Font de l’Àngel, avui desapareguda sota la Via Laietana, fou un dels espais amb més història del barri marítim de Barcelona. En temps medievals, el lloc que ocupava havia estat part d’una gran drassana comú per a la construcció de vaixells mercants, que s’estenia fins a Regomir i la baixada de Viladecols. Als porxos coneguts com a Voltes d’en Guaite, després dits arcs dels Encants, hi treballaven els fusters de ribera, artesans indispensables per a la vida portuària.

Aquest espai, anomenat antigament Dressenal, canvià d’aspecte al segle XVI quan la ciutat s’emmurallà pel costat del port. Tancat aquell espai obert, s’hi instal·là el mercat del vi, motiu pel qual fou conegut com a plaça del Vi.

Amb el pas dels anys, s’hi aixecà una font coronada amb la imatge d’un àngel de la guarda, símbol protector de la ciutat. D’aquí nasqué el nom de plaça de la Font de l’Àngel, que acabaria esdevenint un topònim ple de poesia i devoció popular.

Tanmateix, el poble acabà batejant-la amb un altre nom: plaça de Sant Sebastià, a causa del convent dels clergues menors regulars dedicat a aquest sant, edificat l’any 1507 i ampliat el 1719. Els religiosos hi residiren fins al 1835, quan la desamortització suprimí la comunitat.

La plaça, els seus porxos i el record del convent quedaren esborrats amb la gran reforma urbanística de començament del segle XX, però la seva memòria persisteix en la toponímia i en les pàgines dels cronistes com Víctor Balaguer. La Font de l’Àngel, com la ciutat mateixa, ha sobreviscut en la paraula escrita: un símbol d’aquella Barcelona que respirava a tocar de la mar.

Acompanyo un fragment del llibre "Las calles de Barcelona" de Víctor Balaguer, on descriu la plaça de Sant Sebastià i explica el seu origen vinculat a la Font de l’Àngel.



Planta de l'edifici de la "font de l'Àngel". Plaça Sant Sebastià. Autor: Francesc Socies. (AMB)

Situació del convent de Sant Sebastià. Assenyala el Palau Reial, la Llotja, el Pla de Palau, el carrer de la Fusteria, Font de l'Àngel i Muralla de Mar. Autor: Miquel  Garriga Roca. (AMB)


Les obres de la via Laietana deixen al descobert la font de l’Àngel, del segle XIV: 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada