La casa del Gremi de Calderers i els seus trasllats

Gremi dels Calderers, plaça de l'Àngel, i entrada al carrer de la Bòria.
Dibuix: Dionís Baixeras. (AHCB)

Originàriament, la seu del Gremi de Calderers estava situada a la cantonada del carrer de les Filateres amb el carrer de la Bòria, als números 3, 5 i 7 d’aquest últim, a tocar de la plaça de l’Àngel. L’Arxiu Històric de la Ciutat conserva un dibuix d’aquest edifici, obra de Dionís Baixeras, realitzat el 1909.

El 1911, l’edifici va ser desmuntat pedra a pedra i reconstruït a la plaça de Lesseps, on les obres van quedar enllestides cap al 1913. No seria fins al 1949 que es produiria un nou trasllat, aquesta vegada a la plaça de Sant Felip Neri. El motiu va ser l’enderroc de les cases del carrer de la Corribia, molt malmeses pels bombardeigs de la Guerra Civil. Entre aquestes construccions hi havia la casa del Gremi de Sabaters, ubicada al número 21 del carrer, que també es va salvar mitjançant el seu trasllat. Ambdues edificacions van ser “aprofitades” per reordenar la plaça de Sant Felip Neri, que igualment havia patit greus desperfectes durant la guerra.

La història del Gremi de Calderers, però, és més antiga. La seva primera seu es trobava al carrer dels Calderers, que va desaparèixer el 1394 per permetre la construcció de l’església de Sant Jaume, a l’actual carrer Ferran. El traçat d’aquell carrer antic correspon avui al carrer del Beat Simó de Rojas. L’edifici posterior del carrer de la Bòria havia estat adquirit pel gremi als marquesos de Llió durant el segle XVI. En el trasllat a Sant Felip Neri, una de les arcades originals que no es va incorporar a la nova seu es va aprofitar en l’edifici veí per donar pas al carreró de Montjuïc del Bisbe, un dels dos accessos a la plaça.

A partir de mitjan segle XV, i des del 26 de setembre de 1453, el Consell de la Ciutat va ordenar que els calderers exercissin exclusivament en unes zones concretes: el carrer dels Calderers, el Pla d’en Llull i l’abeurador davant la capella de Santa Marta fins al mur de mar. Quedava prohibit treballar fora d’aquestes àrees assignades.

Amb l’obertura de la Via Laietana, van desaparèixer altres edificis gremials, com la casa dels Argenters, al carrer de Basea 9, i la dels Mitjaires, al carrer de Manresa 5. Més antigament ja havia caigut la casa dels Julians, a la plaça de l’Àngel, enderrocada per permetre l’obertura del carrer de Jaume I. En la col·lecció de dibuixos que Dionís Baixeras va fer el 1909 hi ha també una imatge de l’antic edifici gremial dels Argenters en ple procés d’enderroc.

Fonts consultades: 

- Albert Cubeles i Xavier Cazeneuve – La presència dels gremis en la trama urbana barcelonina.
- Viquipèdia – articles sobre el Gremi de Calderers i la plaça de Sant Felip Neri.
- Dionís Baixeras – dibuixos conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1909).
- Article històric Caldereros barceloneses de la primera mitad del siglo XV.

- 1001 Curiositats de Barcelona. de Silvia Suárez i Anna Priscila Magriñà 

En aquest plànol podem veure la zona del Pla d'en Llull.